Fals documental: diferència entre les revisions

El '''fals documental''' és un gènere de [[cinema]] i [[televisió]] o una obra del mencionat gènere. S'acostuma a incloure dintre de la [[comèdia]], encara que existeixen casos de falsos documentals dramàtics. El fals documental es presenta com un enregistrament de la vida real, encara que es produeix com una obra de ficció. És un mitjà habitual de [[paròdia]] i [[sàtira]].<ref name=Campbell>{{ref-publicació|cognom1=Campbell |nom1=Miranda |any=2007 | títol=The mocking mockumentary and the ethics of irony |publicació=Taboo: The Journal of Culture and Education |editorial= |volum=11 |exemplar=1 |pàgines=53–62 |url=http://freireproject.org/files/Taboo2007BoratIssue.pdf#page=52 |consulta=2010-07-26}} {{en}}</ref>

Un exemple el trobem a la versió radial que va crear [[Orson Welles]] de ''[[La guerra dels mons]]'', el 30 d'octubre de 1938. I més tard en una emissió televisiva de 1957 del programa britànic ''Panorama Swiss Spaghetti Harvest''. Sovint es presenten com documentals històrics amb comentaristes que parlen d'esdeveniments passats o, utilitzant un recurs del cinema de realitat, amb personatges als quals se segueix a través de diverses situacions. Els exemples d'aquesta forma de sàtira es remunten almenys als anys 1950 (Un altre exemple és l'emissió de 1957 del programa britànic Panorama), encara que el terme anglès que ho designa, «mockumentary», s'atribueix a [[Rob Reiner]], director de ''This Is Spinal Tap'', que el va usar en una entrevista de mitjan dels anys 1980 per referir-se a la mencionada pel·lícula.<ref>{{ref-llibre|cognom=Roscoe |nom=Jane |cognom2=Craig Hight | títol=Faking it: Mock-documentary and the Subversion of Factuality |any=2001 |editorial=Manchester University Press |isbn=0-7190-5641-1 |llengua=anglès}}</ref> Gràcies als [[efectes especials]], la imatge fotogràfica ha perdut la condició d'«índex» de la realitat. Tanmateix, el fals documental situa l'interès de la manipulació no tant en la imatge com en el discurs. Una de les característiques fonamentals dels «mockumentaries» per analitzar és l'evidència o no de la naturalesa de ficció de la peça en tota la seva existència, per més que participin de les estratègies de verificació del text documental.