Cristal·logènesi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: control·lada > controlada
m Corregit: s'estèn > s'estén
Línia 5:
La major part de les substàncies minerals i les petites molècules orgàniques cristal·litzen fàcilment i els seus cristalls no tenen defectes visibles. En canvi les grans molècules bioquímiques, com les proteïnes, sovint són difícils de cristal·litzar. Aquesta facilitat de cristal·lització depèn molt de la intensitat de les forces interatòmiques (en el cas de les substàncies minerals), intermoleculars (substàncies orgàniques i bioquímiques) o intramoleculars (substàncies bioquímiques).
 
Un [[cristall]] és un material sòlid on els [[àtom]]s, [[molècules]], o [[ions]] constituents del qual, estan disposats d'una manera ordenada repetint un patró i que que s'estènestén en les tres dimensions de l'espai.
 
El creixement, típicament, segueix un estadi inicial ja sia homogeni o heterogeni de [[nucleació]] catalitzada en la superfície, excepte si està present una "llavor de cristall " que s'afegeix a propòsit al principi del creixement. La germinació corrrespon a l'aparició d'una fase cristal·lina estable a partir d'un líquid sobrefòs o d'una solució sobresaturada. El creixement és el procés que segueix a la germinació i permet l'augment de la mida de les ''lavors'' per conduir als cristalls.
Línia 13:
Els sòlids cristal·lins, típicament, es formen per refredament i [[solidificació]] de de l'estat fos o líquid de la matèria. Segons la classificació d'[[Paul Ehrenfest|Ehrenfest]] de la [[transició de fase]] de primer ordre, hi ha un canvi discontinu en el volum duraant el [[punt de fusió]].<ref>Atkins, P.W., Physical Chemistry (W.H. Freeman & Co., New York, 1997) ISBN 0716734656</ref><ref>{{Cite journal|doi=10.1016/0001-6160(58)90052-X|title=On the nature of the interface between a solid metal and its melt|year=1958|last1=Hilliard|first1=J|last2=Cahn|first2=J|journal=Acta Metallurgica|volume=6|pages=772|issue=12}}</ref><ref>{{Cite journal|doi=10.1016/0001-6160(60)90110-3|title=Theory of crystal growth and interface motion in crystalline materials|year=1960|last1=Cahn|first1=J|journal=Acta Metallurgica|volume=8|pages=554|issue=8}}</ref><ref>{{Cite journal|doi=10.1016/0001-6160(64)90130-0|title=The molecular mechanism of solidification|year=1964|last1=Cahn|first1=J|last2=Hillig|first2=W|last3=Sears|first3=G|journal=Acta Metallurgica|volume=12|pages=1421|issue=12}}</ref>
==Fases de la cristal·lització==
El procés de nucleació i creixement generalment té lloc en dos estadis diferents. En el primer estadi de nucleació es crea un petit nucli que conté un nou cristall en formació. La nucleació té lloc de manera relativament lenta a mesura que els components del cristall es van orientant per adherir-se i formar el cristall. Després de la nucleació es passa a un segon estadi, aquest amb creixement ràpid. El creixement s'estènestén cap enfora des del lloc de la nucleació en aquest procés més ràpid els elements que formen el motiu estructural afegeixen al cristalll en creixement la [[xarxa cristal·lina]] predeterminada, començada durant la nucleació inicial Els cristalls perfectes només creixerien d'una forma excesivament lenta. Els cristalls normals creixen de manera comparativement més ràpida perquè aquests contenen dislocacions (i altres defectes) els quals proporcionen els punts necessaris de creixement, donant el catalitzador necessari per la formació estructural i la formació de l'ordre.<ref>{{Cite journal|doi=10.1039/DF9490500048|title=The influence of dislocations on crystal growth|year=1949|last1=Frank|first1=F. C.|journal=Discussions of the Faraday Society|volume=5|pages=48}}</ref>
 
==Forces conductores==