Revisió del 23:02, 14 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: emprempta > empremta ← Edició anterior		Revisió del 10:20, 26 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: obra senyera > obra cabdal Edició següent →
Línia 10: Se sol classificar com a poesia pura, inspirada en el gran [[Juan Ramón Jiménez]] el seu llibre ''Poemas puros, poemillas de la ciudad'' (1924). A partir del 1939, el gran cop que va suposar la [[Guerra Civil]] i la postguerra el van commoure profundament i publica la seva obra més important, ''[[Hijos de la ira]]'' (1944; segona edició corregida i augmentada l'any 1946) on, inspirant-se en el procediment estilístic del paral·lelisme progressiu present en la poesía bíblica dels salms penitencials i en la filosofia [[Existencialismo\|existencialista]] de postguerra, expressa una visió esquinçada i ombrívola de la condició humana, usant llargs versicles i un llenguatge violent que fins i tot dóna cabuda a un lèxic vulgar i malsonant. Acusa, maleeix i protesta el grotesc espectacle del món, immers aleshores en una terrible guerra global. Varen seguir aquesta obra ~~senyera~~cabdal, que inaugura i inspira l'anomenada [[Poesía desarraigada]] (juntament a ''Sombra del paraíso'' del seu amic [[Vicente Aleixandre]]), ''Hombre y Dios'' (1955) i ''Oscura noticia'' (1959), dos llibres lírics de ''poesia desarrelada'' d'una molt personal religiositat. El títol de l'últim procedeix de [[San Juan de la Cruz]]: «''La notícia que te infunde Dios, es oscura''». Es deixa notar una empremta existencialista i és visible la influència de [[James Joyce]], la novel·la del qual, ''Retrato del artista adolescente'', había traduït Alonso sota l'anagramàtic pseudònim de ''Alfonso Donado'', l'any 1926. En la línia d'aquesta temàtica religiosa, la seva última obra és ''Duda y amor sobre el Ser Supremo'' (1985). == La seva tasca com a filòleg i editor ==

Dámaso Alonso: diferència entre les revisions