Enric IV, part 1: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rebelió > rebel·lió |
m Corregit: al temps que > al mateix temps que |
||
Línia 22:
Un altre tema recurrent és la definició de l'[[honor]]. Falstaff sembla burlar-se d'aquest concepte, renegant dels seus orígens amb la seva conducta, fent-se el mort per evitar el combat, atribuint-se una victòria que no li pertoca. La imatge de l'autor no és, tanmateix, totalment negativa, donat que desperta la simpatia de l'espectador cap aquest còmic. Hotspur, per contra, manté una concepció medieval de l'honor, lligada a la victòria al camp de batalla, mentre que el rei l'associa a una conducta moralment correcta i d'aquí que la pena per no poder complir la promesa d'expiar la mort del seu antecessor l'acompanyi durant tot el seu regnat.<ref>SparkNotes Editors. “SparkNote on Henry IV, Part 1.” [http://www.sparknotes.com/shakespeare/henry4pt1 SparkNotes LLC. 2003 ])</ref>
En la subtrama protagonitzada per Glyndwr apareix el tema de la [[màgia]], de la qual es burla Percy, representant del racionalisme. Aquesta màgia no es demostra mai i ajuda a humanitzar el relat històric, al mateix temps que caracteritza el temperament gal·lès, que Shakespeare dibuixa com més proper a l'emoció i a les tradicions.
Lady Percy apareix com una víctima de la història, fet que també es dóna en altres obres de la tetralogia, perquè els nobles estan més interessats en les intrigues de palau o en la guerra que en el que passa a casa seva, un extrem que Shakespeare critica en el parlament dels seus personatges femenins, que tanmateix tenen un rol passiu fruit de la versemblança històrica.
| |||