Jacques Maritain: diferència entre les revisions

Tenint en compte aquesta prioritat donada a la [[metafísica]], Maritain defensa una [[epistemologia]] que ell anomena "realisme crític". L'epistemologia de Maritain no és "crítica" en el sentit de [[Kant]], que sostenia que només podia saber després de dur a terme una crítica en profunditat d'una de les habilitats cognitives. Més aviat, és molt important en el sentit que no és un [[realisme]] ingenu o no-filosòfic, sinó que es defensa per mitjà de la [[raó]]. Contra el projecte crític de Kant, Maritain sosté que l'[[epistemologia]] és reflexiva, només es pot defensar una teoria del [[coneixement]] a la llum dels coneixements que ja s'han assolit. En conseqüència, la qüestió fonamental no és la qüestió plantejada per la filosofia moderna: ''Com es passa del que es percep al que és?''. En contrast, l'[[idealisme]] acaba inevitablement en contradicció, ja que no reconeix la validesa universal dels principis bàsics de [[identitat]], [[contradicció]] ni fermesa. Aquestes es limiten a les lleis del pensament o del [[llenguatge]], però no de l'[[ésser]], la qual cosa obre el camí a que apareguin contradiccions en la realitat.

 

 

Maritain va ser un ferm defensor d'una [[ètica]] de la [[dret natural|llei natural]]. Considerava l'ètica arrelada en la naturalesa humana. Per Maritain la llei natural no és coneguda principalment, a través de l'argumentació filosòfica i la demostració per la [[raó]], sinó més aviat a través de la "connaturalitat" o el coneixement connatural. Sabem de la llei natural a través de la nostra relació directa amb ella, a partir de l'experiència humana. De vital importància és l'argument de Maritain de que els [[dret natural|drets naturals]] tenen l'origen en la llei natural. Això va ser clau per a la seva participació en l'elaboració de la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de les [[Nacions Unides]].