Joan Lluís d'Elderen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 5 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q933350
m Corregit: ref> Al [[1690 > ref> El [[1690
Línia 44:
Va esdevenir canonge al capítol de Sant Lambert a Lieja al 1636, cantor al 1661, gran degà de la [[catedral de Sant Lambert]] al 1669, prebost de la col·legiata de Sant Bartomeu de Lieja i de l'església de la Mare de Déu de Tongeren. Va ser elegit príncep-bisbe el [[17 d'agost]] de [[1688]] i consagrat el [[27 de desembre]] del mateix any.<ref>[http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bdelde.html Catholic Hierarchy]</ref>
 
AlEl [[1690]] va dictar un decret per a imposar una clausura més estricta als monestirs de monges. Aquesta modificació dels seus afers no va plaure gaire a les monges cistercenques presents a diverses localitats de la diòcesi, com que prefereixen definir elles mateixes les regles.<ref>Marie-Elisbeth Henneau, Monachisme féminin au pays de liège à la fin du XVIIe siècle : une vie sub clausura perpetua, Histoire, économie et société, 2005, no 3, pàgines 387-398</ref>
 
D'Elderen va aliar-se amb la [[lliga d'Augsburg]] contra [[Lluís XIV]] i així no va respectar la neutralitat del principat. La reacció de [[França]] va ser violent: a [[Huy]], els van incendiar 860 cases (1689), i el [[Condroz]] i l'«entre Sembre-et-Meuse»" van ser ocupats. Al [[1691]], l'exèrcit francès sota el mariscal [[Lluís Francesc de Boufflers]] va bombardejar la ciutat de Lieja. La casa de la vila ''La Violette'' i el barri del mercat estan destruïts, uns 1500 cases van ser anihilades.<ref>Alphonse Le Roy, Jean-Louis baron d’Elderen, ''Biographie nationale, tom VI'', Brussel·les, Académie royale de Belgique, 1897, pàgina 521 ss.</ref>