Tribus romanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
afegint referències
Línia 1:
[[File:CILXII1029.jpg|thumb|Inscripció<ref> Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'' 13.1029</ref> trobada a la [[Narbonensis]],deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on els s'acostumava a allistar els ciutadans gals]]
{{FR|data=febrer de 2014}}
Les '''tribus romanes''' fou la divisió primària dels antics romans emprada sobretot per a realitzar el processos electorals.
{{MF|data=febrer de 2014}}
 
Generalment aquests grups socials escollien democràticament els magistrats i oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'[[Assemblea Tribal Romana]]. Això no obstant, algunes tribus tenien més poder que altres, en el sentit que posseïen més autonomia o estaven més ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma.<ref> Ludwig Friedländer:''"La sociedad romana: historia de las costumbres en Roma, desde Augusto hasta los Antoninos"'', Capítol:"Las tribus de la ciudad de Roma”, Ed. Fondo de Cultura Económica (FCE) ISBN 9681615077</ref>
 
==Les tribus originals==
Les '''tribus romanes''' fou la divisió primària dels antics romans. Es van anar creant tribus a mesura que Roma es feia gran. El [[317 aC]] es van crear dos noves tribus: la Ufentina (tribu dels ufentins) i la Falèrnia (falernians), i es van produir després alguns canvis fins que el [[242 aC]] es va fixar el nombre de tribus amb dret a vot en trenta-cinc.
La paraula tribu deriva del terme llatí ''trēs'', que significa "tres", perquè en els inicis de la seva fundació, al segle VI aC, Roma només estava formada per tres grups:<ref> William Smith, D.C.L., LL.D.:
 
''"A Dictionary of Greek and Roman Antiquities"'', John Murray, London, 1875.</ref><ref>[http://ancienthistory.about.com/library/bl/bl_tribes.htm About.com: 35 Tribes of Rome]</ref>
==Tribus el 242 aC (entre parèntesis nom català)==
* Els Ramnes
* Els Tities
* Els Luceres
L'historiador [[Titus Livi]] assenyalava en la seva obra ''Ab Urbe Condita'' que pel 495 aC, el nombre de tribus ja havia arribat a 21.<ref>Livi, ''Ab urbe condita'', 2.21</ref>
==Les tribus del 242 aC==
Es van anar afegint tribus a mesura que Roma es feia gran. El [[317 aC]] es van crear dues noves tribus: la Ufentina (tribu dels ufentins) i la Falèrnia (falernians), i es van produir després alguns canvis fins que el [[242 aC]] es va fixar el nombre de tribus amb dret a vot en trenta-cinc.
Les tribus es poden classificar segons la seva procedència en urbanes i rurals.
===Les tribus urbanes===
Generalment els residents a la ciutat de Roma pertanyien a quatre tribus, que eren les que representaven a més nombre de votants. El nom d'aquestes tribus estava relacionat amb la zona on vivien:<ref>[http://ancienthistory.about.com/library/bl/bl_tribes_abbr.htm Noms de les tribus]</ref>
* Collina
* Esquilina
* Palatina
* Suburana
===Les tribus rurals===
Els terratinents i l'aristocràcia pertanyien traadicionalment a les 31 tribus rurals. El nom d'algunes d'elles deriva de destacats grups familiars o ''[[Gens (família)|gens]]'', com l' ''Aemilia'' o la ''Camilia'' , mentre que altres s'havien creat a partir d'un topònim com l' ''Aniensis'' .
Les tribus rurals eren:
{{refbegin|5}}
*Aemilia
#''Aemilia'' ([[Emília (tribu)|Emília]])
#''*Aniensis'' ([[Aniensa]])
#''*Arniensis'' ([[Arniensa]])
#''*Camilia'' ([[Camília]])
*Claudia
#''Claudia'' ([[Tribu Claúdia|Claúdia]])
#''*Clustumina'' ([[Clustumina]])
*Cornelia
#''Collina'' ([[Col·lina]])
*Fabia
#''Cornelia'' ([[Cornèlia (tribu)|Cornèlia]])
*Falerna/Falerina
#''Esquilina'' ([[Esquilina]])
*Galeria
#''Fabia'' ([[Fàbia (tribu)|Fàbia]])
*Horatia
#''Falerna/Falerina '' ([[Falèrnia]])
*Lemonia
#''Galeria'' ([[Galèria]])
*Maecia
#''Horatia'' ([[Horàcia (tribu)|Horàcia]])
*Menenia
#''Lemonia'' ([[Lemònia]])
*Oufentina/Oufetina
#''Maecia'' ([[Mètia]])
*Papiria
#''Menenia'' ([[Menènia]])
*Poblilia
#''Oufentina/Oufetina'' ([[Ufentina]])
*Pollia
#''Palatina'' ([[Palatina (tribu)|Palatina]])
*Pomptina/Pontina
#''Papinia'' ([[Papínia]])
*Quirina
#''Poblilia'' ([[Poblília]])
*Romilia
#''Pollia'' ([[Pòl·lia]])
*Sabatia/Sabatina
#''Pomptina o Pontina'' ([[Pontina]])
*Scaptia
#''Quirina'' ([[Quirina]])
*Sergia
#''Romilia'' ([[Romília]])
*Stellatina
#''Sabatia/Sabatina'' ([[Sabàtia]] o [[Sabatina]])
*Teretina
#''Scaptia'' ([[Escàptia]])
*Tromentina
#''Sergia'' ([[Sèrgia (tribu)|Sèrgia]])
*Velina
#''Stellatina'' ([[Estel·latina]])
*Voltinia/Votinia
#''Suburana'' ([[Suburana]])
*Voturia
#''Teretina'' ([[Teretina]])
#''Tromentina'' ([[Tromentina]])
#''Velina'' ([[Velina]])
#''Voltinia o Votinia'' ([[Voltínia]] o [[Votínia]])
#''Voturia'' ([[Votúria]])
{{refend}}
 
Una tribu que fa la trenta-cinc és esmentada com a ''Succusana'' ([[Succusana]]) i com a ''Pupinia'' ([[Pupínia]]).
 
==L'ordre de les tribus==
[[File:Roman Election.jpg|thumb|150px|Denari de l'any 63 aC amb la imatge d'un ciutadà efectuant el seu vot]]
Hi havia un ordre oficial de les tribus. Segons les fonts literàries i arqueològiques, se sap que les tribus urbanes apareixien al llistats seguint l'ordre antihorari, és a dir cap a l'esquerra sobre el plànol de la ciutat. A partir d'aquí, Lily Ross Taylor<ref>Lily Ross Taylor:''"The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes"''</ref> ha suggerit que el llistat de les tribus rurals devia estar organitzat de forma semblant.
Però Michael Crawford<ref> M.H.Crawford:'' "Tribus,tesseres et regions"'', 2002, CRAI 146: 1125–35.</ref> basat en alguns mosaics d'aquella època creu que el llistat de tribus devia estar ordenat segons les principals carreteres que partint de la ciutat de Roma la connectaven amb la resta del món: Ostiensis, Appia, Latina, Praenestina, Valeria, Salaria, Flaminia i Clodia.
 
El següent quadre informatiu dóna el nom en llatí de cada tribu, el seu nom en català, la seva abreviació emprada en inscripcions. Estan ordenades per la data de la seva incorporació al règim ciutadà. El nº a la dreta és el suposat ordre en què apareixien a la llista electoral (alguns llocs es coneixen amb certesa:1, 2, 3, 4, 5, 16, 20, 28, 29, 30, 35). En l'apartat procedència hi ha una breu ressenya sobre el seu orígen.
 
Una tribu , la que fa la trenta-cinc, és de classificació incerta, és esmentada com a ''Succusana'' ([[Succusana]]) i també com a ''Pupinia'' ([[Pupínia]]).
<center>
{| class="wikitable"
! DATA
! NOM
! nº
!PROCEDÈNCIA
|-----
| ?
| SVB: ''Suburana'' ([[Suburana]])
| 1
|Una de les quatre tribus urbanes originals establertes per Ròmul. De vegades anomenada ''Sucusana'', nom derivat de la ''Subura'', barriada entre els turons Viminal i Quirí
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| PAL: ''Palatina'' ([[Palatina (tribu)|Palatina]])
| 2
| El més gran dels set turons de Roma, sobre el que Ròmul va establir el primer traçat de la ciutat
|-----
| ?
| ESQ: ''Esquilina'' ([[Esquilina]])
| 3
| Una de les quatre tribus originals establertes per Ròmul. Nom derivat del turó que  va formar part de la ciutat en temps de Servio Tulio.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| COL: ''Collina'' ([[Col·lina]])
| 4
|Una de les quatre tribus originals establertes per Ròmul. També una de las antigues portes de la ciudad , situada al Quirinal
|-----
| ?
| ROM: ''Romilia'' ([[Romília]])
| 5
| De la ''gens Romilia'' o ''Romulia''
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| CAM: ''Camilia'' ([[Camília]])
| 23
| Els Camils eren un'' collegium'', creat per Ròmul, de sacerdots dedicats al servei dels déus tradicionals.
|-----
| ?
| VOT: ''Voturia'' ([[Votúria]])
| 7
|També VET(uria), de la gens ''Vo(l)turia/Veturia''.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| AEM: ''Aemilia'' ([[Emília (tribu)|Emília]])
| 8
|De la ''gens Aemilia''; de la part baixa de Roma
|-----
| ?
| HOR: ''Horatia'' ([[Horàcia (tribu)|Horàcia]])
| 9
|Possiblement els descendents de l'heròica família dels Horacis.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| COR: ''Cornelia'' ([[Cornèlia (tribu)|Cornèlia]])
| 21
|Nom d' una important família patrícia de Roma, amb moltes branques, com ara els Léntuls, Escipions i Balbos.
|-----
| 504 aC
| CLA: ''Claudia'' ([[Tribu Claúdia|Claúdia]])
| 22
| Tribu que va rebre el seu nom d' Api Claudi, qui es va instal·lar amb els seus seguidors a prop de la ciutat de Roma i deien ser descendents del cap sabí Atta Clausus.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| VOL: ''Voltinia o Votinia'' ([[Voltínia]] o [[Votínia]])
| 6
| De l' ''Ager Voltinius'', a prop de Roma.
|-----
| 495 aC
| CLU: ''Clustumina'' ([[Clustumina]])
| 28
|De la ciutat llatina de ''Crustumerium'', en territori sabí.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 387 aC
| STE: ''Stellatina'' ([[Estel·latina]])
| 31
|
|-----
| 387 aC
| TRO: ''Tromentina'' ([[Tromentina]])
| 32
| Del ''Campus Tromentus'', a la zona etrusca de Veïs (Veii).
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| GAL: ''Galeria'' ([[Galèria]])
| 33
|Una de les més antigues tribus de Roma.
|-----
| 387 aC
| SAB:''Sabatia/Sabatina'' ([[Sabàtia]] o [[Sabatina]])
| 34
| Possiblement del ''Lacus Sabatinus'', a la zona etrusca de Veïs (Veii).
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 358 aC
| POM: ''Pomptina o Pontina'' ([[Pontina]])
| 12
|De la ciutat Pomptia i de l' ''Ager Pomptinus'', en el Laci.
|-----
| 358 aC
| POB: ''Poblilia'' ([[Poblília]])
| 20
|De l' ''Ager Poplilius'', en la zona volsca del Laci.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 332 aC
| MAE:''Maecia'' ([[Mètia]])
| 10
| Del lloc ''Ad Maecium'',prop de ''Lanuvium''.
|-----
| 332 aC
| SCA: ''Scaptia'' ([[Escàptia]])
| 11
|
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 318 aC
| FAL: ''Falerna/Falerina '' ([[Falèrnia]])
| 13
| Possiblement procedent de l' ''Ager Falernus'' a la Campània
|-----
| 318 aC
| OVF: ''Oufentina/Oufetina'' ([[Ufentina]])
| 16
| Nom derivat d'un rierol del Laco,'' Oufens'' o ''Ufens'', prop de la ciutat de ''Tarracina'' (actual Ufente).
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 241 aC
| QVI: ''Quirina'' ([[Quirina]])
| 29
| Potser de ''quirites'', designació dels ciudadans romans, o de ''Quirinus'', un altre nom de Ròmul.
|-----
| 241 aC
| VEL: ''Velina'' ([[Velina]])
| 30
|Del ''Lacus Velinus'', prop de la ''Reate'' adriàtica.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| 299 aC
| TER: ''Teretina'' ([[Teretina]])
| 17
| Potser derivada d'un lloc anomenat ''Terentus'' al Camp de Mart, al costat del riul Tíber,; o potser del riu ''Teres/Trerus'', a la Campània.
|-----
| 299 aC
| ANI: ''Aniensis'' ([[Aniensa]])
| 24
| Nom derivat de '' Anio'', afluent del ríu Tíber que, va ser anomenat així pel rei ''Anio'' d' Etruria.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| FAB: ''Fabia'' ([[Fàbia (tribu)|Fàbia]])
| 25
|Família patrícia de Roma, rics terratinents
|----
| ?
|POL: ''Pollia'' ([[Pòl·lia]])
| 26
| De l' ''Ager Pollius'', a prop de Roma. Era una de las tribus formada per lliberts
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| SER: ''Sergia'' ([[Sèrgia (tribu)|Sèrgia]])
| 27
|De la família dels Sergis, dels que descendien moltes branques com ara els ''Sili'', els ''Catilinae'', els ''Ocelae'' i els ''Planci''.
|-----
| ?
| LEM: ''Lemonia'' ([[Lemònia]])
| 14
| De l' ''Ager Lemonius'', a prop de Roma.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| PAP: ''Papinia'' ([[Papínia]])
| 15
| De la ''gens Papiria''.
|-----
| ?
| PVP: ''Pupinia''
| 18
| De l' ''Ager Pupinius'', prop de Roma.
|-bgcolor="#EFEFEF"
| ?
| MEN: ''Menenia'' ([[Menènia]])
| 19
|De la ''gens'' del mateix nom.
|-----
| ?
| ARN: ''Arniensis'' ([[Arniensa]])
|35
|Derivat del riu Arno a Etruria.
|}
</center>
 
==Referències==
{{Referències}}
==Bibliografia==
* Joseph Wilhelm Kubitschek:''"Imperium Romanum tributim discriptum"'', Viena, 1889 (reed. Nabu Press, 2013).
* Lily Ross Taylor:''"The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes"'', Roma, 1960 (reed. University of Michigan Press, Ann Arbor, 2013).
* Lily Ross Taylor:''"Roman Voting Assemblies from the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar"'', University of Michigan Press, Ann Arbor, 1966.
* R. Wiegels:''"Die Tribusinschriften des rómischen Hispanien"'', Berlín, 1985.
{{Antiga Roma}}