Revisió del 14:14, 27 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: modernitzat. Al 1993 > modernitzat. El 1993 ← Edició anterior		Revisió del 14:14, 27 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: explosions. Al 1955 > explosions. El 1955 Edició següent →
Línia 99: Finalitzada la [[Segona Guerra Mundial\|contesa mundial]], el Reichstag, que havia estat l'escenari de violents combats, estava en estat de semirruina i envoltat de runes. Les esplanades que l'envoltaven servien a la famolenca població civil per al cultiu de patates i hortalisses. El 1954 les autoritats van prendre la polèmica decisió de dinamitar la cúpula alegant motius d'estabilitat estructural. Al mes d'octubre es va intentar esfondrar, però va resistir quatre detonacions. Finalment, el 22 de novembre de 1954, la cúpula es va enfonsar després de noves explosions. AlEl 1955 el Bundestag de la [[RFA]] va assolir un acord per a una restauració completa tot i que encara no se sabia del cert quin ús se li anava a donar a l'edifici a la nova Alemanya dividida i a la primavera de 1957 l'Estat va invertir els primers 500.000 [[marc alemany\|DM]] per al manteniment del Reichstag. L'arquitecte Paul Baumgarten va rebre l'encàrrec de la reconstrucció després de guanyar el 1961 un concurs en què l'accés havia estat força restringit. Les obres van durar fins a 1973. Nombrosos elements ornamentals de la [[façana]] van desaparèixer, es va reduir l'altura de les torres dels extrems i no es va reconstruir la cúpula. La remodelació de l'interior va ser important i es va crear una nova planta a fi de tenir més superfície aprofitable. La grandària de la sala de plens es va doblar i podria haver acollit a tots els parlamentaris d'una hipotètica Alemanya reunificada. Al retirar-se les quatre potències ocupants al 1971, ni tan sols els plens podien celebrar-se al [[Berlín Occidental]], aïllat al mig de la [[República Democràtica Alemanya]]. En les noves sales només era possible celebrar les reunions de comitè i les assemblees internes dels grups parlamentaris. Les reformes de Baumgarten, que comptaven amb el suport de les autoritats competents, poden semblar avui dia una mica rigoroses, però s'expliquen analitzant el context històric. Baumgarten es va valer de les austeres formes arquitectòniques d'actualitat dels anys 60. Qualsevol tipus de decoració estava proscrit i predominaven les línies rectes i les superfícies planes. L'estil del segle anterior era considerat recarregat, i amb prou feines se li concedia importància al [[conjunt històric-artístic\|valor històric]]. En el cas concret del Reichstag, consideracions estètiques a part, pesaven motius ideològics: va començar sent el símbol d'una forma de govern predemocràtica (encara tractant-se d'un parlament), després d'una [[democràcia]] feble i finalment d'una brutal [[dictadura]]. La jove democràcia alemanya donava els seus primers passos i el més conseqüent semblava reformar el Reichstag seguint estrictament patrons estètics contemporanis, com a manera de distanciar-se del seu terrible passat.

Reichstag (edifici): diferència entre les revisions