Revisió del 14:41, 27 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: Britannia''. Al 1995 > Britannia''. El 1995 ← Edició anterior		Revisió del 14:42, 27 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: dècada. Al [[1998 > dècada. El [[1998 Edició següent →
Línia 69: D'altra banda, el moviment [[Riot Grrl]], l'exponent del qual va ser el grup [[Bikini Kill]], reivindicava un major protagonismo de las dones al rock i s'inspirava en dones com [[Kim Gordon]] o [[Kim Deal]] i en grups femenins com Hole, [[L7 (banda de rock)\|L7]] o [[Babes in Toyland]]. Les dones, a diferència d'altres corrents musicals, van tindre un gran pes al rock alternatiu; moltes bandes van tindre dones instrumentistes en la seua formació i grups i artistes com Throwing Muses, Belly, [[The Breeders]], Liz Phair, [[Juliana Hatfield]], Come, [[Sleater-Kinney]] o la britànica [[PJ Harvey]] entre d'altres, van destacar per cantar lletres en les que tractaven temes com l'amor i el sexe des d'un punt de vista femení i a vegades [[feminista]]. El protagonisme del rock alternatiu al mainstream va començar a declinar per diversos motius, entre aquests la mort de [[Kurt Cobain]] al [[1994]] i el litigi de Pearl Jam contra la promotora de concerts ''Ticketmaster'', que va provocar que no pogueren actuar en bona part dels Estats Units.<ref name="decade">Considine, J.D. "The Decade of Living Dangerously." ''Guitar World''. March 1999.</ref> Tanmateix, altres grups com [[Weezer]] o [[Foo Fighters]] i grups de punk pop com [[Green Day]] i [[Offspring]] que també van ser etiquetats com a alternatius en l'època, van seguir gaudint de grans vendes a mitjans de la dècada. AlEl [[1998]] altre fet significatiu va mostrar el declivi del rock alternatiu més orientat al mainstream quan el festival Lollapalooza no va poder trobar un cap de cartell per a l'edició d'aquell any, al qual es va referir la revista Spin quan va afirmar que «en aquests moments Lollapalooza es troba en una situació comatosa igual que el rock alternatiu».<ref>Weisbard, Eric. "This Monkey's Gone to Heaven." ''Spin''. July 1998.</ref> A començaments del segle XXI els principals grups alternatius que van reeixir a la dècada anterior com Nirvana, The Smashing Pumpkins, Soundgarden, [[Alice in Chains]], [[Rage Against the Machine]] i Hole s'havien dissolt. Mentrestant, l'indie rock s'estava diversificant mitjançant grups com [[Modest Mouse]], [[Bright Eyes]] o [[Death Cab for Cutie]], i d'altres que revisitaven el [[garage rock]] com The White Stripes o The Strokes o el post-punk com [[Interpol (banda)\|Interpol]] o [[Allie Night]], bandes que van aconseguir portar el rock alternatiu a les llistes d'èxits. Amb l'èxit d'aquests grups la revista Entertainment Weekly va publicar en 2004: «Després de quasi una dècada de domini de grups de rap rock i nu-metal, el rock alternatiu d'èxit a la fi torna a ser bo».<ref>{{ref-web\| autor=Hiatt, Brian; Bonin, Lian; Volby, Karen \| data =2004\| títol =The Return Of (Good) Alt-Rock \|editor=EW.com \| url=http://www.ew.com/ew/article/0,,659881,00.html \| consulta = 28 agost 2007}}</ref>

Rock alternatiu: diferència entre les revisions