Jaume Caçador i Claret: diferència entre les revisions

A finals de [[1590]], les tensions s'incrementen degut a unes detencions il·legals practicades per oficials reials. La incomprensió del [[Consell d'Aragó]] a les queixes sistemàtiques de la Diputació no eren sinòsinó la inoperància endèmica de l'aplicació de la [[Constitució de l'Observança]]. S'ordenà al nou [[virrei de Catalunya|virrei]], en [[Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós]] que detingués al diputat militar, [[Joan Granollacs i Pons]], però l'intent de detenció al carrer el [[24 de maig]] de [[1590]] va ser un fracàs. La [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] es tanca al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau]] i, de facto, es produeix una paràlisi política que serà aprofitada per la monarquia per a preparar la divisió interna dels diputats. Fou la figura de '''Jaume Caçador''' qui primer es va desmarcar de les posicions més dures, en part atemorit per les notícies que arribaven de [[Saragossa]] sobre la repressió reial arran de les [[alteracions d'Aragó]] i que varen acabar amb la decapitació fulminant del [[Justícia d'Aragó|justícia]] [[Joan V de Lanuza]]. En un clima d'incertesa, es demanà la constitució d'una [[divuitena]] per a l'expulsió del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exèrcit popular que s'oposés a les forces reials. Finalment, Granollacs es trobà sol al retirar-li el suport la resta de diputats i oïdors.