Dinastia VI d'Egipte: diferència entre les revisions

La '''dinastia VI''' és un període històric de l' [[Antic Egipte]] establert d'acord a la divisió feta per [[Manethó]] encara en ús.

El pas de la Dinastia[[dinastia V]] a la VI és essencialment un canvi dinàstic perquè és la filla del darrer faraó la que dóna legitimat al nou rei, que és el consort. Encara que les relacions familiars no sees sabenconeixen prou bé, és quasi segur que el nou rei no era aliè a la casa reial, i els funcionaris i alts dirigents de la V dinastia V segueixen en el seu lloc amb la VI sense cap trencament. Es poden seguir més o menys les traces dinàstiques dels faraons de la [[Dinastiadinastia V]] fins a [[Khasekhemui]] al final de la [[Dinastiadinastia II]], i el parentesc d’aquest amb faraons encara anteriors sembla força probable. Però a mesmés a mesmés s’ha produït un canvi social i econòmic que ha establert les bases pelper el final del Imperi[[Regne Antic]].

És a partir de la VI dinastia que s’estableix una successió de pare a fill regular, tot i una possible usurpació. Les dificultats de consolidació i la debilitat dels monarques donen ales als caps locals, que governen els [[nomós]], on l’herència del càrrec, que ja s’havia començat a practicar, esdevé la norma obligada, i origina el sorgiment de principats territorials que recapten impostos, tenen exércitsexèrcits i fan altres funcions arrabassades poc a poc al govern central del faraó.

[[Userkare]] potser fou un usurpador o simplement el regent pel fill de [[Teti II]], [[Pepi I]]. Aquest va iniciar reformes administratives peròque no varen aturar la debilitat de la monarquia, i se sap que una de les seves dones i el seu visir van organitzar una conspiració de palau, cosa impensable si el poder del faraó hagués estat fort.

[[Merenre]] no va fer canvis i va morir aviat i es va establir una corregènciacoregència entre la reina i un governador de nomós, en nom d’un germanastre de 6 anys anomenat [[Pepi II]]. Amb aquest monarca la decadència no es va aturar; la debilitat interior fou compensada sobretot amb expedicions a [[Núbia]]; les males collites, la desertització, i altres desastres naturals van ajudar a la decadència. Els governadors dels nomós s’enterren al seu govern i assumeixen la direcció religiosa del nomós. Pepi II va morir amb mes de 90 anys pel qual va governar mes de 80 anys (Manethó diu 94). A la seva mort els governadors dels nomós no estaven disposats a sotmetre’s a un monarca; també els nobles i sacerdots consideraven que podien assolir mes poder; es van produir també invasions asiàtiques; el seu probable fill Merenre II fou assassinat i potser un fill seu menor va ser col·locat pels funcionaris com a faraó, però segon Heròdot, Nitocris o Neitikerti, que seria germana de Merenre II va invitar als assassins a un banquet i els va fer matar a tots, i llavors va assolir el poder. Fou la darrera de la dinastia.

Manethó no esmenta ni a Userkare ni als dos successors efímers de Pepi II. Els egipcis no feien servir cap indicació o [[nombre ordinal]] quantquan un nom es repetia i per tant parlar de Teti II o Pepi I no esés del tot correcte, i s’ha d’entendre com una forma de classificació.