Pantaló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "mitjans segle"
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 39:
 
Una peça híbrida entre el pantaló i la [[Granota (indumentària)|granota]] és el ''[[pantaló granota]]'', que es caracteritza per dur [[tirants]], més una ''pitrera'' ("peto") que serveix de nexe d'unió entre els tirants i la cintura, tot plegat d'una peça.
[[Fitxer:Jeans.jpg|thumb|right|Uns ''texans'', el model de pantaló informal més popular d'ençà de mitjan segle XX]]
 
== Història ==
Línia 48:
Al llarg del temps la morfologia dels pantalons només ha variat en els detalls; la forma clàssica fou definida al llarg del segle XIX. Així, al principi no era rar que els camals pengessin tot deixant els turmells al descobert; entorn del 1830 la llargada s'estabilitza en l'actual, és a dir, amb els baixos descansant sobre la sabata. Les traves dels baixos foren de rigor fins als volts de 1855; des de llavors retornen de tant en tant com a accessori optatiu. Les gires i la ratlla, així com la tapeta que cobreix la bragueta, s'atribueixen al príncep de Gal·les, futur rei Eudard VII, àrbitre internacional de la moda masculina en la segona meitat del segle XIX. La [[bragueta]] sorgeix entorn de 1840 i en poques dècades desplaça l'anterior sistema "de davantal". Les baguetes es generalitzen arran l'adopció de la cintura natural. Les butxaques poden tenir a veure amb la influència del pantaló militar. Altres característiques rellevants, com l'alçada de la cintura i l'amplada dels camals, fluctuen amb la moda.
 
D'ençà de finals del segle XIX els [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]] duien un eixamplament en forma de bossa a l'alçada de la cuixa, per tal de facilitar l'equitació; han desaparegut en la segona meitat del segle XX, atès que l'ús de teixits elàstics permet practicar l'hípica amb pantalons rectes i fins arrapats.
 
Els calçons moderns, com ara els [[bombatxo]]s, els [[Pantaló de golf|pantalons de golf]] i, més recentment, els ''pirates'' i altres, s'han desenvolupat tenint com a punt de referència el pantaló llarg.
 
En l'ús tradicional, els nens duien pantalons curts fins a l'adolescència, almenys; l'obsequi d'uns primers pantalons llargs subratllava aquest pas, en una mena de ritu paral·lel al de les adolescents a què s'obsequiava un primer parell de mitges en substitució dels mitjons. D'altra banda, l'ús de pantalons curts per part d'adults és un fenomen del segle XX, i prové del món militar (certs uniformes d'estiu o, directament, tropicals), sobretot britànic; l'aplicació a la indumentària civil començà entre les dones cap al 1930, com a peça per al lleure estiuenc; l'ús com a peça de carrer unisex és força posterior, procedeix dels EUA i a Europa no començà a verueveure's fins ben avançats els anys seixanta.
 
Històricament els pantalons (com abans els [[Calçó|calçons]]) han estat una peça de roba exclusivament masculina; amb precedents minoritaris des dels anys vint, en la segona meitat del [[segle XX]] els han adoptats també les dones, en alternança amb les [[faldilla|faldilles]]. No sense lògica, els primers models de pantaló per a ús femení mancaven de bragueta i en comptes d'aquesta tenien una obertura lateral, generalment al maluc dret, per a facilitar-ne la col·locació. La popularització dels texans entre les dones, a partir dels anys cinquanta, acostumà la societat a veure dones amb bragueta; i avui dia els models de pantaló específicament femenins duen bragueta, a la manera masculina, en la majoria de casos.
Línia 81:
* ''Diccionari visual Oxford: català, castellà, anglès, francès''. Oxford: Oxford University, cop. 1997. ISBN 84-8104-004-5
* Kannik, Preben. ''Uniformes militares en color de todo el mundo''. Madrid: San Martín, 1969
* Laver, James. ''Breve historia del traje y la moda''. Apéndice de Enriqueta Albizua Huarte. 10ª10a ed. Madrid: Cátedra, 200+6. (Ensayos arte Cátedra) ISBN 84-376-0732-9
* Mollo, John. ''Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War''. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8
* Toussaint-Samat, Maguelonne. ''Historia técnica y moral del vestido. 3, Complementos y estrategias''. Madrid: Alianza, cop. 1994. (El libro de bolsillo; 1682. Literaria) ISBN 978-84-206-0682-8