Efemeròpters: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biologia i ecologia: Corregits alguns errors ortogràfics i gramaticals. També he eliminat algunes frases o construccions que no aportaven res al contingut de l'article, o eren errònies (com ara la referència a "cosmopolita").
m Corregit: població eclosionen al > població es desclouen al
Línia 39:
Els efemeròpters són els únics insectes que [[muda|mude]]n després d'haver assolit la fase adulta; la nimfa aquàtica realitza la seva metamorfosis sobre l'aigua, i en sorgeix un [[subimago]] immadur que vola fins a un lloc sec on, al cap d'unes hores, torna a mudar convertint-se en l'insecte madur ([[imago]]). La vida dels adults és molt curta; moltes espècies viuen menys d'un dia: emergeixen al capvespre i al matí han mort; la seva única missió és l'aparellament i la posta dels ous; unes altres viuen fins a una setmana. L'aparellament té lloc a l'aire; els mascles realitzen vol nupcial formant [[eixam]]s que es desplacen verticalment a dalt i a baix, i horitzontalment al llarg del riu; les femelles s'apropen a l'eixam i aconsegueixen que un o diversos mascles l'abandonin per a seguir-la i aparellar-se. Les femelles dipositen els ous a l'aigua, d'un en un o en tandes; algunes espècies els deixen caure mentre la sobrevolen, i unes altres penetren a l'interior, morint després de la posta.<ref name=Chinery/> Són voladores mediocres que s'allunyen poc de l'aigua.
 
Amb freqüència, totes les nimfes d'una població eclosionenes desclouen al mateix temps, amb el qual durant alguns dies es produeix una explosió demogràfica que ho cobreix tot amb efemeròpters. Aquest és el cas de les eclosions massives de mitjan Juny del riu [[Tisza]], entre [[Sèrbia]] i [[Hongria]], o les del riu [[Ebre]] prop de la seva desembocadura ([[Tortosa]]) de finals d'Agost, concretament de l'[[espècie]] ''[[Ephroron virgo]]''. Els adults volen al capvespre en grans eixams i són atrets per la llum artificial. Es desconeix quin és el mecanisme pel qual totes les nimfes sincronitzen la seva emergència.<ref>Blas, M. ''et al''., 1987. ''Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10''. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2</ref>
 
== Localització ==