Edat del ferro: diferència entre les revisions

No hi ha consens al respecte d'aquestes teories. Alguns autors, com [[Vere Gordon Childe]], defensen que el [[ferro]] és introduït per invasions de pobles orientals, els quals introdueixen la nova tecnologia i s'assenten. D'altres defensen un "difusionisme" limitat, el qual no requereix de gents foranes, ja que el factor més important rau en la difusió de les tècniques de treball del ferro: els habitants locals aprecien les qualitats del nou metall i l'assimilen.

Aquest conjunt de teories estan bastant desacreditades (essent inclòs titllades de racistes). Els "autoctonistes" defenen la importància del factor receptor. Els nous elements són adoptats, Tan sols, on possibiliten una transformació convenient de la [[societat]], en especial a les [[elit]]s. Així, en zones d'Europa, el ferro no s'aplica a instruments de producció agrícola, malgrat la gran importància d'aquests elements a la societat. Gran part del ferro s'utilitzà per a ornaments. Quant a l'armament, les armes de ferro són difícils de trobar, essent trobades en dipòsits funeraris, dites armes dupliquen l'estil ja emprat en les del bronze, lola qual cosa qual indica que són elaboracions locals. Segons estudis de [[Mohee]], el 67% dels objectes de ferro d'aquesta època són ferros "dolços", armes amb poc carboni,... Fet que les fa poc eficaces i pràctiques.

Vers el 1800 C., per raons encara desconegudes per als arqueòlegs, l'[[estany (element)|estany]] escassejà en el Llevant, fet que comportà una crisiscrisi en la producció de bronze. Així mateix, el [[coure]] també sembla escassejar. Diferents civilitzacions del Mediterrani començaren a atacar les ciutats fortificades vora el 1800 aC i el 1700 aC, amb la intenció de fer-se amb el preuat bronze, per tal de refondre'l i convertir-lo en armes. Anatòlia fou, durant molt temps, un gran productor de bronze. L'ús del ferro (des del 2.000) permeté l'existència, vers el 1500 aC, d'una tecnologia d'armes superior a les de bronze.

La tecnologia militar dissenyada per a aprofitar el ferro s'originà a [[Assíria]], que, de fet, semblava considerar la ciutat de [[Troia]] com un centre comercial. A les runes de [[Troia]], l'any [[1902]], es trobà un cap de massa de ferro deu,{{què}}; possiblement, és d'origen assiri i és datat vers el 1200 aC. El comerç de ferro entre [[Assíria]] i [[Troia]] es trobava, en aquelles dates, ben establert, amb l'intercanvi de materials entre totes dues. Tot i això, el secret de la indústria del ferro era recelosament guardat pels assiris.

En el període que comprèn els segles XII aC fins al VIII, les regions més riques en restes arqueològiques del ferro són les de [[Síria]] i [[Palestina]]. El bronze era molt més abundant entre els segles XII aC i X aC, i autors com Snodgrass<ref>A.M. Snodgrass (1967), "Arms and Armour of the Greeks". (Thames & Hudson, Londres)</ref><ref>A.M. Snodgrass (1971), "The Dark Age of Greece" (Edinburgh University Press, Edinburgo).</ref> suggereixen que, degut a causa de la manca d'[[estany (element)|estany]] com a resultat de [[edat del bronze#Col·lapse|talls en el comerç]] en el [[Mar Mediterrani|Mediterrani]], les civilitzacions de l'època hagueren de cercar una alternativa al bronze. Aquest punt sembla estar confirmat pel fet que, durant un temps, els objectes de bronze foren reciclats de forma extensiva, refonent-se tot tipus d'objectes per tal de produir armes, just abans de la introducció del ferro.

També val la pena remarcar que l'[[Assíria|Imperi Assiri]] tenia contactes comercials amb aquesta àrea en la quequal s'estava desenvolupant la nova tecnologia del ferro.

Excavacions arqueològiques a l'Índia com les de Malhar, Dadupur, Raja Nala Ka Tila i Lahuradewa, en l'actual [[Uttar Pradesh]], aporten objectes de ferro datats entre el 1.8001800 aC i el 1.2001200 aC<ref name=Tewari>[http://antiquity.ac.uk/projgall/tewari/tewari.pdf Els orígens del treball del ferro a l'Índia: Noves evidencies de la planura central del Ganga i les Vindhyas Orientals, per Rakesh Tewari (Director, U.P. State Archaeological Department)] (en anglès)</ref> Alguns acadèmics creuen que a principis del segle XIII aC je es practicava la fosa a fran escala del ferro en el territori de l'Índia, fet que implicaria que aquesta tecnologia era coneguda de força temps ençà.<ref name=Tewari/>

EnAl el sursud de l'Índia (el l'actual [[Mysore]]([[Karnataka]])) s'han trobat restes d'objectes de ferro de dates tanttan primerenques com el segle XI aC, i inclòs alguna del segle XII aC; Aquestes troballes s'han estimat massa primerenques com per a tenir alguna relació amb les trobades al nord-est del país.<ref name=UCP/> Així mateix, en l'[[Upanixad]] s'han trobat també restes de teixit, ceràmica i metal·lúrgia.<ref>''Upanisads'', Patrick Olivelle. [[1998]]. Oxford University Press. ISBN 0-19-283576-9. pg xxix</ref>

El període corresponent a l'[[Imperi Maurya]], l'Índia tornà a viure un gran avanç tecnològic, del qual en fou gran responsable la metal·lúrgia.<ref>''The New Cambridge History of India'', J. F. Richards, Gordon Johnson, Christopher Alan Bayly. [[2005]]. Cambridge University Press. ISBN 0-521-36424-8. pg 64</ref> A l'Índia es produïa [[acer]] de gran qualitat en una data tanttan primerenca com és el [[segle III]], tot i que se sospita que el coneixement d'aquesta tecnologia ja existia vers el segle IV aC; s'emprava el sistema de l'acer al gresol (nom donat a Europa posteriorment). Mitjançant aquest sistema, es mesclava dins d'un gresol (recipient recobert interiorment de material refractari, grafit, etc., emprat per a fondre) ferro de gran puresa, [[carbó]] i [[vidre]], col·locant el gresol a escalfar fins que el ferro es fonia i absorbia el carbó.<ref>Juleff, 1996</ref>

A [[Xina]] s'han localitzat relíquies fetes de ferro datades en èpoques corresponents a la [[Dinastia Zhou]], en el segle VI aC. S'ha identifica'identificat, de forma especulativa, a una cultura de l'Edat del ferro, ubicada en el l'[[Altiplàaltiplà]] del [[Tibet]], amb la [[cultura Zhang Zhung]] descrita en manuscrits tibetans antics. En 1972 s'extragué d'una excavació propera a la ciutat de [[Gaocheng]] (藁城) a [[Shijiazhuang]] (actualment província d'[[Hebei]]), un [[Tomahawk (destral)|Tomahawk]] de [[bronze]] amb tall de ferro (铁刃青铜钺), datat en el segle XIV aC, el posterior examen científic indicà que el ferro provenia d'un origen meteòric.

Els objectes de ferro s'introduïren a la [[Península de Corea]] mitjançant el comerç entre clans i societats a nivellescala estatal mitjançant el [[mar Groc]] en el segle IV aC, just al final del període dels Estats Guerrers, però anterior a l'inici de la [[Dinastia Han]] en l'oest.<ref>Kim 2002; Taylor 1989</ref> El no -metall fou introduït per primera vegada en aquests dominis tot seguinseguint les valls fluvials de [[Corea del Nord]], resseguint, aigües amunt, les lleres dels rius que desemboquen en el mar Groc, com elels rius [[Riu Cheongcheon|Cheongcheon]] i [[Riu Taedong|Taedong]].<ref>Taylor 1989; Yoon 1989</ref> La producció de ferro tingué un gran auge en el segle II aC, i els objectes de ferro començaren a ser emprats pels grangers en el segle I aC a [[Corea del Sud]].<ref>Kim 2002</ref> Les [[destral]]s de ferro més antigues trobades ho foren a la llera del [[riu Geum]]. La producció regular de ferro coincideix en el temps amb l'aparició i auge dels dominis de [[Samhan]]. Aquests complexos foren els precursors dels primers estats, com ara [[Silla (Corea)|Silla]], [[Baekje]], [[Goguryeo]], i la [[Gaya|Confederació Gaya]].<ref>Barnes 2001; Taylor 1989</ref> Els lingots de ferro foren un element funerari molt importat en aquest període, ja que indicaven el grau de riquesa i prestigi del difunt<ref>Lee 1998</ref>

Cap al [[1200 aC]] la franja galaico-portuguesa adquireix una personalitat diferenciada pels contactes amb terres atlàntiques septentrionals ([[Bretanya]] i [[Irlanda]]) eclosionantfent eclosió una cultura amb abundants objectes d'or.

Junt aamb les cultures de Txernogorovka i Novotxerkassk, en el territori de les actuals [[Rússia]] i [[Ucraïna]] s'associa majoritàriament l'edat del ferro amb els [[escites]], que la desenvoluparen en el segle VII aC Gran part de les restes de la producció escita del ferro i les indústries metal·lúrgiques dels segles V aC i III aC s'han trobat prop de [[Nikopol]] a [[Kamenskoe Gorodishche]], en loallò que s'ha considerat la regió metal·lúrgica per excel·lència de l'antiga [[Escites|Escitia]].<ref>[[Gran Enciclopèdia Russa]], 3a edició, entrada sobre "Железный век", [http://slovari.yandex.ru/art.xml?art=bse/00026/12300.htm disponible en línia] (en rus)</ref><ref>Christian, D., ''Historia de Rússia, Àsia Central i Mongòlia'', [[Blackwell Publishing]], 1998, p. 141, [http://books.google.cat/books?id=YLQW5lUajgkC&vid=ISBN0631208143&dq=kamenskoe+scythian&q=kamenskoe disponible en línia] (en anglès)</ref>

Les primeres produccions de ferro escandinaves es feien mitjançant la recol·lecció manual del mineral de ferro. La península escandinava, [[Finlàndia]] i [[Estònia]], conserven restes arqueològiques corresponents aunaa una producció primerenca de ferro a petita escal, amb tot, dites restes no han pogut ser datades amb seguretat.

A [[Itàlia]], és probable que la tecnologia del ferro fos introduïda per la [[Cultura de Villanova]], tot i que aquesta fou un auna cultura, pròpiament, de l'edat del bronze. L'edat del ferro, de fet i de ple, s'inicia amb la civilització dels [[etruscs]], la qual finalitzà, abruptament amb la conquesta de la seva última ciutat, [[volsinii]], per part de la naixent [[República Romana]] l'any 265 aC.

Aquesta doble influenciainfluència dóna lloc a l'inici de la producció del ferro a les nostres terres, superposant-se amb el [[edat del bronze|Bronze Final]] i les [[Cultura dels camps d'urnes|cultures dels Camps d'urnes]]. Tanmateix la proliferació de la metal·lúrgia del ferro fou més tardana. Els pobles hallstàttics feien ús del ferro limitat a objectes ornamentals (fabricats a partir d'una adaptació de la fosa del bronze que donava com a resultat un ferro de baixa qualitat, limitant-ne el seu ús pràctic), no fou fins que els pobles mediterranis importaren les tècniques d'[[Acer|aceratge]], [[Tremp (metal·lúrgia)|tremp]] i [[reveniment]] entorn del s VI aC, ja dins l'[[Iber|època ibèrica]].

* Duncan E. Miller yi N.J. Van Der Merwe, 'Early Metal Working in Sub Saharan Africa' ''Journal of African History'' 35 (1994) 1-36

* Minze Stuiver yi N.J. Van Der Merwe, 'Radiocarbon Chronology of the Iron Age in Sub-Saharan Africa' ''Current Anthropology'' 1968.