Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions

Donant llibertat als seus parlamentaris, De Gaulle va intentar preservar les seves bases del partit.

 

 

<blockquote>« Després de la suspensió d'activitats del RPF, hem creat els ''Républicains sociaux''. S'hi retrobaren personalitats polítiques com [[Michel Debré]], [[Edmond Michelet]] o [[Roger Frey]]. Joves com [[Guy Ribeaud]]. I sobretot alguns que jugarien un paper en el futur, [[Léon Delbecque]]. Els Republicans Socials ho tenien tot de grupuscle, però finalment, aquesta estructura ens va permetre sobreviure. Calia sobreviure perquè a mesura que es produïen els tràgics esdeveniments de [[guerra d'Algèria|l'afer algerià]] sentíem que tot anava a explotar (...) L'Algèria era una caldera (...) La IVa República era incapaç de resoldre els grans problemes i especialment aquest drama colonial. Tot portava a pensar que la nació s'enfonsaria. De Gaulle era l'única personalitat capaç d'impedir-ho. »<ref> [[Lucien Neuwirth]], entrevista a ''[[Le Figaro Magazine]]'' del 5 d'abril de 1998, per [[Rémi Kauffer]] </ref></blockquote>

== Llegat del RPF ==

 

 

El RPF també ha servit per afirmar la cultura política gaullista basada en la lleialtat personal a l'home, la [[crida del 18 de juny]], el record de la [[Resistència francesa|Resistència]], l'aspiració a la transformació social per l'associació i la independència nacional.