Cios: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mil). Quant els > mil). Quan els |
m Corregit: i rodalies > i rodalia |
||
Línia 20:
Van poder tornar al cap de tres anys i residir sota les muralles a la zona coneguda com a ''Kastrina'' prop de l'església de Theòmana; van restaurar l'església de ''Koimesis tis Theotokou'' ([[Dormició de la Mare de Déu]]) coneguda com a ''Pasariotissa'', i es van reorganitzar, però van haver d'acceptar la llengua turca, però els impostos eren molt alts i van haver de vendre els fills com esclaus i molts ciutadans van marxar. Aquesta situació dolenta va subsistir fins a finals del segle XVII quant Murat IV va millorar les condicions de vida, i l'establiment d'una drassana militar a la ciutat va permetre a molta gent trobar feina. Durant el segle XIX la situació dels grecs cristians va millorar i es va restablir l'educació.
Al final de la primera guerra mundial els grecs de la [[regió del Pont]] es van revoltar. A les muntanyes es van formar grups armats. Molts grecs van ser portats a camps de treball (una tres-cents mil). Quan els aliats van entrar a la zona les guerrilles turques, els [[tzetes]], encara estaven combatent però foren sotmesos per la marina anglesa. L'exèrcit grec sota el general Samartzis, va restablir la sobirania grega a Cios el [[25 de juliol]] de [[1920]]. El patriarca de Nicea Basil II i l'alcalde grec de Cios, Pinatsis, van assistir a la cerimònia. La retirada aliada que va deixar sols als grecs mal equipats, va capgirar la situació. Es va intentar formar un [[estat autònom del Pont]] per evitar la sortida de la població grega i la pèrdua de les propietats. El [[22 d'agost]] de [[1922]] l'exèrcit grec a Cios va aguantar l'atac turc però va evacuar la ciutat el dia següent. Trenta mil persones de Cios i
{{coord|40.914588|N|31.113788|E|region:TR_source:dewiki_type:city|display=title}}
| |||