Districte d'Etawah: diferència entre les revisions

Els conflictes van començar sota Nasir al-Din [[Muhammad Shah III Tughluk]] (1389/1390-1393) que va aconseguir derrotar a [[Abu Bakr Shah Tughluk]] i antics esclaus de [[Firuz Shah Tughluk]] (1351-1388) el [[1390]]; després d'això va marxar cap al [[Doab]] on es va trobar amb Vir Singh, el sobirà tomara de [[Gwalior]], que se li va sotmetre. El [[1391]] Nar Singh, Sarvadharan i Bir Bahan es van revoltar; no se sap molt bé qui eren, però sembla clar que el segon era el Rai Sawar dels historiadors i el Sumer Sah de la tradició, fundador de la casa dels chauhan de Partapner, ancestres dels [[chauhans]] que després van viure al [[districte de Mainpuri]]. El sultà va enviar a Islam Khan contra Nar Singh, i ell mateix va marxar contra els altres rebels. Nar Singh fou derrotat, va haver de fugir i va acabar demanant la pau, i fou portat a Delhi presoner. Mentre Sarvadharan va atacar Balram però quan es va acostar el sultà va fugir a Etawah, seguit pels musulmans; l'endemà va abandonar Etawah el fot de la qual fou arrasat. L'any següent Sarvadharan i Bir Bahan van continuar rebels i es van aliar al [[rathor]] Jit Singh Rathore i a Abhai Chand, muqaddam de Chandu. El sultà va enviar a Mukarrabul Mulk, i quan els dos bàndols es van trobar, aquest va adoptar unes mesures conciliatòries i va acceptar una submissió; llavors va agafar a traïció als rebels i els va portar a Kanauj on foren executats, excepte raja Sarvadharan que va poder escapar i es va dirigir a Etawah. Poc després va morir Muhammad Shah III Tughluk i després d'un breu regnat de Ala al-Din Sikander Shah I Tughluk (març-abril de 1393) el va succeir el seu segon fill Nasir al-Din [[Mahmud Shah II Tughluk]] (1393-1394/1395).

 

 

Finalment quan part de les forces de Delhi van sortir del país, les de Jaunpur sota Mukhtas Khan, germà de Ibrahim Shah Sharqi, hi van entrar. El sultà Sayyid Khidr Khan (1414-1421) va enviar un exèrcit d'ajut dirigit per Mahmud Hasan també amb títol de Malik-us-Sharq, i Mukhtas Khan es va retirar. després d'alguns intents de combats, Mahmud Hasan es va retirar cap al campament del sultà i llavors Ibrahim Sharqi va avançar pel Kali Nadi cap a Burhanabad, prop d'Etawah. La decisiva batalla es va lliurar fora de les terres del districte d'Etawah; els musulmans van guanyar però en els anys següents, ocupat com va estar el sultà, el governador Malik-us-Sharq va esdevenir independent almenys de fet. No fou fins al [[1432]] que el sultà [[Sayyid Mubarak Shah II]] (1421-1435) va enviar al general Kamal al-Mulk que va sotmetre als governants de Gwalior i Etawah. Però aviat l'anarquia es va apoderar del sultanat. El [[1437]] Ibrahim Sharqi de [[Jaunpur]] es va apoderar de diverses parganes i el raja de Gwalior i altres rages (segurament també el governant d'Etah) van deixar de pagar els impostos. El sultà no va voler o poder prendre mesures i el sultanat de fet es va dividir en províncies governades per diversos senyors entre els quals predominaven els Lodis. Un d'aquestos, Kutb Khan, fill de Hasan Khan Afgan, fou governador de Rapri, Chandawar i Etawah. Kutb khan, junt amb Isa Khan, jagirdar de Kol i Jalali, i amb Rai Partab, que dominava Bhongaon, Patiali i Kampil, van fer alguns esforços per ajudar al darrer sultà sayyid Ala al-Din Alam Shah (1445-1451/1452) i posar-se a [[Bhalul Shah Lodi]], però aquest va acabar entrant a Delhi l'abril del [[1451]].