Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

Tot i que tant els sobirans de la [[Corona d'Aragó]] com els de la [[Corona de Castella]] tenien ja des de l'edat mitjana una cúria o [[Consell Reial]] que els aconsellava en les seues decisions, fou el [[Consell de Castella]] el que serví de model per a l'estructuració dels Consells de la Monarquia d'Espanya. Els Consells no tenien atribucions executives ni suplantaven la capacitat decisòria de la Corona sinó que, reunit el Consell, estudiava el plet o assumpte en qüestió, elaboraven un dictamen, i ho elevava, a manera de ''consulta'', a La seua Majestat per a queperquè aquest decidira, de manera que el monarca exercí sempre la sobirania efectiva. Des d'un primer moment els Consells van exercir tant les tasques d'assessorament de govern com també les funcions de tribunals de justícia on es resolien els plets propis de la seua competència específica. El nomenament dels Consellers va ser una tasca delicada ja que els monarques volien evitar l'acumulació de poder polític en mans dels [[Grans d'Espanya]], les famílies aristocràtiques que havien protagonitzat les guerres civils castellanes dels segles XIII al XV. L'alternativa fou la de nomenar [[lletrat]]s, universitaris d'extracció nobiliària l'únic interès dels quals era augmentar el poder del rei. Malgrat això no obstant, fou l'alta noblesa i clergat la que fou designada per exercir com a consellers reials encara que procurant que una família en concret considerés dret de propietat tals càrrecs.