Faust (Gounod): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: emprempta > empremta |
m Dos petits canvis en la traducció al català de l'original francés, completant-la |
||
Línia 49:
Molt breu, el primer acte posseeix una densitat musical comparable a la del pròleg. Al capvespre de la seua vida, el doctor Faust es lamenta de la inanitat de tot coneixement i vol suïcidar-se bevent un verí. Però, dues vegades, les veus de les noies i dels treballadors que passen sota les finestres aturen el seu propòsit. Revoltant-se contra la ciència i la fe, Faust invoca el diable, que apareix sota la forma d'un dimoni subaltern, anomenat Mefistòfil (Méphistophélès o Méphisto).
El savi i el diable entaulen un diàleg. Faust, després d'haver refusat l'oferta de la glòria, la riquesa i el poder, reclama, sobre una música i un text d'una vulgaritat intensa i calculada, la joventut: «''je veux la jeunesse ! A moi les plaisirs, les jeunes maîtresses ! à moi leurs caresses ! à moi leurs désirs !''» (vull la joventut! per a mi els plaers, les joves amants! les seues carícies! els seus desitjos!). El tracte que cerca Méphisto és obtenir l'ànima de Faust a canvi de concedir-li el seu desig: una modulació sinistra, aterridora, acompanya el simple mot de «''Là-bas...''» (Allà baix!) i produeix un intens efecte dramàtic; Faust dubta, però Méphisto, amb un sol gest, fa aparèixer la imatge de Marguerite filant en la seua filosa i aleshores Faust s'hi decideix en una mena d'èxtasi : «''A toi, à toi, fantôme adorable et charmant !''» (A tu, a tu, fantasma adorable i encisador!).
===Acte II: La ''kermesse''<ref>Festa popular a l'aire lliure</ref>===
| |||