Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: uns quant homes > uns quants homes
m Corregit: dels subministres, doncs > dels subministraments, doncs
Línia 59:
Malgrat aquest primer triomf, Belisari sabia que la seva situació era delicada i va escriure al seu emperador Justinià per demanar-li reforços. De fet, Justinià ja li havia enviat tropes, sota el comandament dels [[Tribú de la plebs|tribuns]] Martí i Valerià, però aquests es veieren demorats a Grècia degut al mal temps. En la seva carta, Belisari afegia paraules de preocupació respecte a la lleialtat de la població: "I malgrat que en aquests moments els Romans estan ben predisposats cap a nosaltres, si les seves penúries es perllonguen, probablement no dubtaran en escollir un rumb que sigui millor pels seus interessos. [...] És més, els Romans es veuran obligats per la fam a fer coses que preferirien no fer."<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXIV</ref> Per por a ser traït, Belisari va prendre mesures estrictes: El Papa [[Siveri I]] fou destronat sota sospites de negociar amb els Gots i fou reemplaçat per [[Vigili I]]; els panys i les claus de les portes es canviaven dues vegades al mes; hi havia rotació de guàrdies en les portes i s'implementaren patrulles.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXV</ref>
 
Vitigès, mentrestant, enrabiat pel seu fracàs, va ordenar l'assassinat dels senadors que retenia a [[Ravenna]] com hostatges i va procedir a completar el bloqueig de Roma tallant les vies de subministrament per mar. Va capturar ''[[Portus]]'' a la ciutat d'[[Òstia]], i malgrat que els Romans seguiren controlant la pròpia ciutat d'Òstia, al fet de perdre el control del port complicava sobremanera el transport dels subministressubministraments, doncs havien de ser descarregats a [[Antium]] i des d'allí, transportats a Roma.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXVI</ref> D'altra banda, vint dies més tard entraven a Roma els reforços, sumant 1.600 genets. Belisari tenia ara una força mòbil i ben entrenada, que va utilitzar en sortides contra els Gots. Invariablement, la cavalleria romana, en major part d'origen [[Huns|hun]] o [[Eslaus|eslau]] i experts arquers, s'aproximaven als Gots (que lluitaven principalment cos a cos i no tenien armes de llarga distància), disparaven un núvol de fletxes i es retiraven rere les muralles quan els perseguien. La seva retirada es cobria amb el foc de les ballestes i catapultes, que causaven un gran nombre de baixes sobre els Gots.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXVII</ref>
 
=== Victòria dels Gots en camp obert ===