Armand Jean du Plessis de Richelieu: diferència entre les revisions

L’ any següent, la posició del Cardenal es veié severament amenaçada per la seva antiga protectora, Maria de Médici, qui considerava que el Cardenal li havia robat el seu poder polític i n’exigí la dimissió. Les pobres relacions entre Lluis XIII i Ricehlieu, decantaren en un primer moment al rei en favor de la petició. Tot i així, el ministre fou capaç de convèncer-lo. L’[[11 de novembre de 1630]], Maria de Médici i Gastó, [[Duc d'Orleans|duc d’Orleans]] i germà del rei, recolzaren la proposta reial de dimissió, que el mateix rei feu enrere persuadit per Richelieu.  Aprofitant que el rei necessitava del seu recolzamentsuport, el Cardenal fou nombrat [[Duc de Richelieu]] i [[Par de França|Par de França.]] Maria de Médici fou exiliada a [[Compiègne]] i, un nou intent de conspiració contra el Cardenal per part seva i del seu fill, el duc d’Orleans, fou frustrat. Alhora, la noblesa fou també definitivament debilitada després de l’execució del [[duc de Montmorency]] l’any [[1632]], al qual Richelieu ordena executar, aconseguint intimidar als seus enemics. Creà també, una xarxa d’espionatge per tal de vigilar els seus enemics.