República Popular d'Hongria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la hostilitat -> l'hostilitat contra |
m Corregit: policia politica (''[[Államvédelmi > policia política (''[[Államvédelmi |
||
Línia 75:
Hongria encetà el període de postguerra com una [[democràcia]] [[Burgesia|burgesa]] [[Sistema multipartidista|multipartidista]]. Les eleccions del [[4 de novembre]] de [[1945]] desembocaren en un govern de coalició, amb [[Zoltán Tildy]] com a [[Primer ministre d'Hongria|primer ministre]]<ref>[[#Nor02|Norton (2002)]].</ref> amb el 57% dels vots. Tot i això, el [[Partit Comunista Hongarès]] (que obtingué el 17% dels vots) va anar aconseguint, amb el suport dels soviètics, concessions del govern, seguint el que es va conéixer com la ''tàctica del salami''. Pas a pas, el [[Partit Comunista Hongarès|PCH]] va anar minant el poder del govern i va anar introduint-se en l'aparell de l'estat.<ref>[[#Ker53|Kertesz (1953)]]: Capítol VIII (Hongria, una República).</ref>
El dia [[1 de febrer]] de [[1946]], Tildy abandonà el seu càrrec per convertir-se en el [[Llista de caps d'estat d'Hongria|president de la república]]. Un més i mig més tard, el [[20 de març]], el mariscal soviètic [[Kliment Voroshílov]] va forçar el govern a cedir el ministeri de l'Interior al PCH. El nou ministre [[László Rajk]], va crear la policia
El líder dels socialdemòcrates, [[Béla Kovács]], va ser detingut i enviat a [[Sibèria]]. Altres líders opositors, com [[Anna Kéthly]], [[Ferenc Nagy]] o [[István Szabó]] van ser empresonats o enviats a l'exili. Cap a [[1948]] els líders dels partits no comunistes havien estat arrestats, silenciats o havien fugit.
| |||