Viquipèdia

Raj Britànic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: "el exèrcit"
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 79:
'''3.''' "... Robert D’Arblay Gybbon-Monypenny, '''who had been born in the British Raj''' and educated at Sandhurst, afterwards seeing active service in the First World War ..."
'''4.''' "... In contrast, '''during the independence struggle in the British raj''', the emphasis had always been on nationalism..." ("British Raj" in the second sense of "British India," ''i.e.'' "the British in India") '''5.''' "Koch and the Europeans were entertained at '''clubs in the British Raj''' from which native
Indians (called "wogs" for "worthy oriental gentleman") were excluded. ..." '''6.''' "... prejudice and vindictiveness towards one's own race and, especially, toward someone of a different race who, as a '''servant in the British Raj''', occupies a ..."</ref> La regió, habitualment anomenada l''''Índia britànica''' en l'ús coetani, incloïa zones directament administrades pel Regne Unit<ref>Primer el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda]] i, a partir de 1927, el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord]]</ref> (en aquells moments, l'[[Províncies de l'Índia Britànica|Índia britànica]], així com els [[Estat Principat|Principats]] regits per monarques sota la sobirania de la [[Monarca britànic|Corona britànica]]. Després de 1876, la política d'unió resultant va ser anomenada oficialment l''''Imperi Indi''', i expedí passaports sota aquest nom. Com a "Índia", va ser membre fundador de la [[Societat de Nacions]] i país membre dels [[Jocs Olímpics d'estiu]] alel 1900, 1920, 1928, 1932, i alel 1936.
 
El sistema de govern va ser instituït alel 1858, quan el [[Domini de la Companyia a l'Índia|domini]] de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] va ser transferida a la Corona en la persona de la [[Victòria (reina del Regne Unit)|Reina Victòria]] (la qual, dos anys després, alel 1876, va ser proclamada [[Emperador de l'Índia|Emperadriu de l'Índia]]), i finalitzà alel 1947, quan l'Imperi Indi Britànic va ser [[Partició de l'Índia|dividida]] en dos estats sobirans: el ''[[Domini de l'Índia]]'' (que es transformaria en la [[Índia|República de l'Índia]]) i el ''[[Domini del Pakistan]]'' (posteriorment la [[Pakistan|República Islàmica del Pakistan]] i [[Bangladesh|República Popular de Bangladesh]]).
 
== Extensió geogràfica del Raj ==
El ''Raj'' britànic s'estenia sobre totes les regions del que actualment és l'[[Índia]], el [[Pakistan]] i [[Bangladesh]]. En diversos moments també va incloure la [[Colònia d'Aden]] (entre 1858 i 1937), la [[Birmània Inferior]] (entre 1886 i 1937), la [[Somàlia Britànica]] (1937), la [[Birmània Superior]] (de 1886 a 1937) i [[Singapur]] (entre 1858 i 1867).
 
Entre els altres països de la regió, [[Ceilan]] (avui [[Sri Lanka]]) va ser cedit al [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] alel 1802 sota el [[Tractat d'Amiens]]. Ceilan va ser una [[Colònia de la Corona]] britànica, però no pas part de l'Índia Britànica. Els regnes de [[Nepal]] i [[Bhutan]], havent guerrejat amb els britànics, van signar diversos tractats amb ells, i van ser reconeguts pels britànics com a estats independents.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-23632 "Nepal."] Encyclopædia Britannica. 2008.</ref><ref>[http://www.britannica.com/eb/article-25008 "Bhutan."] Encyclopædia Britannica. 2008.</ref> El Regne de [[Sikkim]] va ser establert com un [[Estat Principat|Principat]] després del ''Tractat Anglo-Sikkimes'' de 1881. No obstant això, la sobirania quedà indefinida.<ref> "Sikkim." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 5 Aug 2007 <http://www.britannica.com/eb/article-46212>.</ref> Les [[Maldives|illes Maldives]] foren un [[protectorat]] de 1867 a 1965, però no pas part de l'Índia Britànica.
 
== L'Índia Britànica i els estats nadius ==
Línia 94:
S'ha de tenir present que, en general, el terme ''Índia Britànica'' ha estat fet servir (i encara avui) per referir-se també a les regions sota el [[Domini de la Companyia a l'Índia|domini de la Companyia Britànica de les Índies Orientals]] a l'Índia entre 1600 a 1858,<ref>'''1.''' ''Imperial Gazetteer of India, volume IV, published under the authority of the [[India Office|Secretary of State for India-in-Council]]'', 1909, Oxford University Press. page 5. Quote: "The history of British India falls, as observed by Sir C. P. Ilbert in his ''Government of India'', into three periods. From the beginning of the seventeenth century to the middle of the eighteenth century the East India Company is a trading corporation, existing on the sufferance of the native powers and in rivalry with the merchant companies of Holland and France. During the next century the Company acquires and consolidates its dominion, shares its sovereignty in increasing proportions with the Crown, and gradually loses its mercantile privileges and functions. After the mutiny of 1857 the remaining powers of the Company are transferred to the Crown, and then follows an era of peace in which India awakens to new life and progress." '''2.''' ''The Statutes: From the Twentieth Year of King Henry the Third to the ...'' by Robert Harry Drayton, Statutes of the Realm - Law - 1770 Page 211 (3) "Save as otherwise expressly provided in this Act, the law of British India and of the several parts thereof existing immediately before the appointed ..." '''3.''' Edney, M.E. (1997) [http://www.press.uchicago.edu/presssite/metadata.epl?mode=synopsis&bookkey=40921 ''Mapping an Empire: The Geographical Construction of British India, 1765-1843''], University of Chicago Press. 480 pages. ISBN 978-0-226-18488-3 '''4.''' Hawes, C.J. (1996) [http://books.google.cat/books?id=d22WUEmG49IC&dq=+%22British+India%22&lr=&source=gbs_summary_s&cad=0 Poor Relations: The Making of a Eurasian Community in British India, 1773-1833]. Routledge, 217 pages. ISBN 0-7007-0425-6.</ref> així com per referir-se als britànics a l'Índia<ref>{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. II|1908|p=463,470}} '''Quote1''': "Before passing on to the political history of British India, which properly begins with the Anglo-French Wars in the Carnatic, ... (p.463)" '''Quote2''': "The political history of the British in India begins in the eighteenth century with the French Wars in the Carnatic. (p.471)"</ref>).
 
La sobirania sobre 175 Estats Principats, alguns dels majors i més importants, va ser exercida (en nom de la [[Monarca britànic|Corona Britànica]]) pel govern central de l'Índia Britànica sota el Virrei; la resta, aproximadament uns 500, eren dependents dels governs provincials de l'Índia Britànica sota un governador, tinent governador o cap comissionat (en cas que existís).<ref name=igi-60>{{Harvnb|Imperial Gazetteer of India vol. IV|1907|p=60}}</ref> Es va fer una clara distinció entre "domini" i "feu" mitjançant la jurisdicció de les corts de justícia: la llei de l'Índia Britànica estava sota les lleis aprovades pel Parlament Britànic i els poders legislatius les lleis dels quals conferissin als diversos governs de l'Índia Britànica, tant centrals com locals; en contrast, les corts deldels Estats Principats existien sota l'autoritat dels legisladors respectius d'aquells estats.<ref name=igi-60/>
 
== Divisions administratives de l'Índia Britànica ==
[[Fitxer:British india.png|thumb|left|350px|'L'imperi Indi Britànic i els països fronteres alel 1860]]
{{principal|Províncies de l'Índia Britànica}}
 
Línia 142:
=== Estats nadius ===
{{Principal|Principats de l'Índia}}
Un estat principat, també anomenat "estat nadiu" o "estat indi", era una entitat nominalment sobirana del [[mandat britànic a l'Índia]] que no estava directament governada pels britànics, sinó que més aviat comptava amb el suport dels britànics i era governat per un mandatari indi; tot i que els afers exteriors, militars i les comunicacions estaven sota control britànic. Hi havia 565 estats principescos al subcontinent indi quan aquest assolí la seva independència alel 1947.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1762146.stm Kashmir: The origins of the dispute], BBC News, January 16, 2002</ref>
 
== Organització de l'Índia Britànica ==
[[Fitxer:Image victoria proclamation1858c.JPG|right|thumb|La proclama als "prínceps, caps i poble de l'índia", proclamada per la [[Victòria (reina del Regne Unit)|Reina Victòria]] l'[[1 de novembre]] de [[1858]].]]
[[Fitxer:Victoria empress india1.jpg|right|thumb|Un retrat de record de la Reina Victòria com [[Emperador de l'Índia|Emperadriu de l'Índia]] alel 1887, 30 anys després del Gran Alçament.]]
 
Després de la [[Rebel·lió Índia de 1857]], la [[Llei del Govern de l'Índia de 1858|Llei per a un Millor Govern de l'Índia (1858)]] va fer canvis en el govern de l'Índia a 3 nivells: al govern imperial a [[Londres]], al govern central a [[Calcuta]] i als governs provincials a les presidències (i posteriorment a les províncies).<ref name=moore-general>{{Harvnb|Moore|2001a|pp=424-426}}</ref>
Línia 152:
A Londres, proveïa per un nivell de gabinet, la [[Secretaria d'Estat de l'Índia]] i d'un [[Consell de l'Índia]] format per 50 membres, als quals se'ls requeria haver passat almenys 10 anys a l'Índia i que això no fes més de 10 anys ençà.<ref name=moore-424>{{Harvnb|Moore|2001a|p=424}}</ref> Tot i que la Secretaria d'Estat formulava les instruccions polítiques per a ser comunicades a l'Índia, es requeria en moltes instàncies consultar al Consell, especialment en les qüestions relatives a com gastar els ingressos indis.<ref name=moore-general/> la Llei vistà un sistema de "doble govern" en el qual el Consell servia tant com a xec sobre els excessos de la política imperial i com a cos d'experts sobre l'Índia.<ref name=moore-general/> No obstant això, la Secretaria d'Estat també tenia uns poders especials d'emergència que li permetien decidir unilateralment i, en realitat, el Consell d'Experts de vegades era deixat de banda.<ref>{{Harvnb|Brown|1994|p=96}}</ref> Entre 1858 i 1947, 27 persones servirien com a Secretari d'Estat per l'Índia i van dirigir l'[[Oficina Índia]], entre els que s'incloïa a Sir [[Charles Wood]] (1859 - 1866), al [[Robert Arthur Talbot Gascoyne-Cecil|Marqués de Salisbury]] (1874 - 1878) (posteriorment 3 vedades Primer Ministre del Regne Unit), [[John Morley]] (1905 - 1910) (iniciador de les [[Reformes Minto-Morley]]), [[Edwin Samuel Montagu|E. S. Montagu]] (1917 - 1922) (un arquitecte de les [[Reformes Montagu-Chelmsford]]), i [[Frederick Pethick-Lawrence]] (1945 - 1947) (cap de la Missió de 1946 del Gabinet per l'Índia). La mida del Consell seria reduïda durant els 50 anys següents però els seus poders romandrien inamobibles. El 1907, per primera vegada, dos indis serien nomenats membres del Consell.<ref name=moore-426>{{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}</ref>
 
A Calcuta, el [[Governador General de l'Índia|Governador General]] romania com a Cap del Govern de l'Índia, sent més comunament anomenat [[Virrei]], degut alsal seu paper secundari com a representant de la [[Monarca britànic|Corona]] als [[Estat Principat|Estats Principats]] que nominalment eren sobirans; era, això no obstant, responsable de la Secretaria d'Estat a Londres i a través del [[Parlament britànic]]. A laAl [[Domini de la Companyia a l'Índia|Mandat de l'Índia de la Companyia de les Índies Orientals]] s'havia establert un sistema de ''doble govern'' mitjançant l'la [[Llei Índia de Pitt|Llei Índia de 1784]].<ref name=moore-426/> El Governador General a la Capital, Calcuta, i el Governador en una presidència subordinada ([[Presidència de Madràs|Madràs]] o [[Presidència de Bombai|Bombai]]) era requerit que consultés amb el seu consell; les ordres executives a Calcuta, per exemple, eren fetes en nom del ''Governador General en Consell''.<ref name=moore-426/> El sistema de ''doble govern'' de la Companyia tenia els seus crítics, doncsja que des dels temps de la seva creació s'havia aplicat de manera intermitent entre el Governador General i el seu Consell; però tot i això, la Llei de 1858 no va comportar grans canvis en el govern.<ref name=moore-426/> No obstant això, als anys immediatament posteriors, alhora que hi havia la reconstrucció de la post-rebel·lió, el Virrei Lord Canning trobà que la presa de decisions col·lectiva del Consell malbaratava massa temps davant les tasques urgents que se'ls presentaven.<ref name=moore-426/> Demanà un ''sistema de carteres'' d'un [[Consell executiu (Països de la Commonwealth)|Consell Executiu]] segons el qual els afers de cadascun dels departaments de cada govern (la ''cartera'') fos assignada i esdevingués responsabilitat d'un únic membre del Consell.<ref name=moore-426/> Les decisions rutinàries del departament serien qüestió exclusiva del membre, però les decisions importants requeririen el vist-i-plauvistiplau del Governador General i, en l'absència del consentiment, es requeriria una discussió de tot el Consell Executiu. Aquesta innovació del govern indi va ser promulgada mitjançant l'[[Llei dels Consells Indis de 1861]]
 
Si el Govern de l'Índia necessitava promulgar noves lleis, la Llei dels Consells permetia un ''Consell Legislatiu'' (una expansió del Consell Executiu amb 12 membres addicionals, cadascun d'ells nomenat per un període de dos anys) amb la meitat dels membres sent oficials britànics del govern i amb dret a vot (anomenats ''oficials'') i l'altra meitat formada per indis i per britànics residents a l'Índia, només amb dret de veu (anomenats ''no oficials'').<ref>{{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}, {{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=104}}</ref> Totes les lleis promulgades pels ''Consells Legislatius'' de l'Índia, fossin mitjançant el [[Consell Legislatiu Imperial]] a Calcuta o pels provincials de Madràs i Bombai, requerien el vist-i-plauvistiplau final de la Secretaria d'Estat a Londres; això provoca que Sir Charles Wood, el segon Secretari d'Estat, descrigués el Govern de l'Índia com ''un despotisme controlat des de la llar''.<ref>Quoted in {{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}</ref> Però si el nomenament d'indis al Consell Legislatiu va ser una resposta a les crides fetes després de la [[Rebel·lió Índia de 1857|rebel·lió de 1857]], més notablement per Sir [[Sayyid Ahmad Khan]], per més consultes amb els indis, els nomenats d'aquests provenien de l'aristocràcia territorial, sovint triats més per la seva lleialtat que no pas per la seva capacitat representativa.<ref>{{Harvnb|Peers|2006|p=76}}, {{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=104}}, {{Harvnb|Spear|1990|p=149}}</ref> Més encara, els ''febles avançaments en la pràctica del govern representatiu van ser posats en pràctica per proveir de vàlvules segures d'expressió de l'opinió pública que havia estat tan menyspreada abans de la rebel·lió.'' Ara, els afers indis serien examinats encara més de prop pel Parlament Britànic i més discutits a la premsa britànica.<ref>{{Harvnb|Peers|2006|p=72}}, {{Harvnb|Bayly|1990|p=72}}</ref> Tot i que el Gran Alçament de 1857 havia sacsejat l'empresa britànica a l'Índia, no la va destruir. Després de la rebel·lió, els britànics esdevingueren més circumspectes. Això fou així per les causes de la revolta, i des d'aquell moment s'aprengueren 3 lliçons: a un nivell més pràctic, es veié que es necessitava una comunicació i camaraderia més àmplia entre els britànics i els indis; no només entre els oficials de l'exèrcit britànic i el seu estat major indi, sinó que també calia que això s'estengués a la vida civil. L'exèrcit indi va ser totalment reorganitzat: les unitats compostes per musulmans i brahmins de les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh]], que havien format el nucli de la revolta, van ser desbandades,<ref name=spear147>{{Harvnb|Spear|1990|p=147}}</ref> i en canvi, es formaren nous regiments, com els Sikhs i els Baluchis, compostos per indis que, segons les estimacions britàniques, havien demostrat més fidelitat. A partir d'aquell punt, l'exèrcit indi no patí cap més reorganització fins al 1947.<ref name=spear147-148>{{Harvnb|Spear|1990|pp=147-148}}</ref>
 
També es va fer evident que tant els prínceps com la majoria dels terratinents, al no unir-se a la rebel·lió, havien demostrat ser, en paraules de [[Lord Canning]], ''murs de contenció en una tempesta''.<ref name=spear147/> Ells també van ser recompensats al nou Raj, sent oficialment reconeguts als tractats que cada estat signava a partir d'aquell moment amb la [[Monarca britànic|Corona]].<ref name=spear147-148/> Paral·lelament, es veié que els camperols, que no s'havien beneficiat de les reformes territorials de les Províncies Unides, s'havien mostrat deslleials lluitant amb els seus antics terratinents en contra dels britànics. ConseqüentmentConsegüentment, no s'implementaren noves reformes territorials durant els següents 90 anys: Bengala i Bihan seguirien sent part dels reialmes dels grans terratinents (a diferència del [[Panjab]] i d'[[Uttar Pradesh]]).<ref name=spear147-148/>
 
Finalment, els britànics es mostraren desencantats cap a la reacció índia als canvis socials. Fins a la revolta, s'havien llençat entusiàsticament cap a la reforma social. Ara es va fer palès que les tradicions i els costums a l'Índia eren massa forts i massa rígids per ser fàcilment canviats; en conseqüència, els britànics no van fer cap mena d'intervenció social a posteriori, en especial en assumptes referents a la religió, tot i quan se sentien totalment en contra de l'assumpte (com en els recasaments de les nenes viudes) <ref name=spear147-148/>
Línia 163:
La primera pandèmia de [[còlera]] començà a Bengala, expandint-se a través de l'Índia des del 1820. 10.000 soldats britànics i incomptables indis van morir durant la pandèmia. Les morts a l'Índia entre 1817 i 1860 s'estima que van morir fins a 15 milions de persones, i 23 milions més entre 1865 i 1917. La tercera pandèmia de la pesta s'inicià a Xina a mitjans del segle XIX, estenent la malaltia per tots els continents i causant la mort de 10 milions de persones només a l'Índia. [[Waldemar Haffkine]], que principalment treballà a l'Índia, va ser el primer microbiòleg que desenvolupà i usà vacunes contra el còlera i la [[pesta bubònica]]. El 1925, el Laboratori de la Pesta de Bombai va passar a anomenar-se [[Institut Haffkine]].
 
Les febres han estat considerades com una de les principals causes de mort a l'Índia durant el segle XIX. Va ser [[Ronald Ross|Sir Ronald Ross]], quan treballava a l'[[Hospital General de la Presidència]] a [[Calcuta]] qui demostrà finalment alel 1898 que la [[malària]] es transmet pels mosquits. El 1881 hi havia uns 120.000 pacients de lepra. El govern central passà la [[Llei de Leprosos de 1898]], que atorgava fons perquè els malalts fossin confinats a leproseries. La vacunació massiva contra la verola va fer que l'índex de mortaldat disminuís cap a finals del segle XIX. El 1849, gairebé un 13% dels morts a Calcuta eren a causa de la [[verola]]. Entre 1868 i 1907, van haver-hi aproximadament 4,7 milions de morts a causa d'aquesta malaltia.
 
Sir [[Robert Grant]] dirigí la seva atenció cap a l'establiment d'una institució sistemàtica a Bombay per impartir coneixement mèdic als nadius. El 1860, el [[Grant Medical College]] esdevingué una de les 4 universitats de medecina.
Línia 180:
| [[Richard Southwell Bourke|Lord Mayo]] || 12 de gener de 1869–8 de febrer de 1872 || Creació del Departament d'Agricultura <br /> Gran expansió dels canals, ferrocarrils i carreteres <br /> Llei dels Consells Indis de 1870 <br /> Assassinat de Lord Mayo a Andamans.
|-
| [[Thomas Baring|Lord Northbrook]] || 3 de maig de 1872–12 d'abril de 1876|| S'evita una mortaldat durant [[Fam de Bihar de 1873-74]] mitjançant la importació d'arròs birmà <br /> Gaikwad de Baroa destronat pel desgovern; els dominis passen a un nen <br /> Llei dels Consells Indis de 1874 <br /> Visita del [[Príncep de Gal·les]], el futur [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]] alel 1875–76.
|-
| [[Robert Bulwer-Lytton|Lord Lytton]] || 12 d'abril de 1876–8 de juny de 1880 || La [[Victòria (reina del Regne Unit)|Reina Victòria]] és proclamada [[Emperadriu de l'Índia]] al [[Delhi Durbar|Delhi Durbar de 1877]] <br /> [[Gran Fam de 1876-78]]: 5,25 milions de morts <br /> Creació de la Comissió de la Fam de 1878–80 sota la presidència de Sir [[Richard Strachey]]<br /> Llei Forestal Índia de 1878 <br /> [[Segona Guerra Angloafganesa]]
|-
| [[George Robinson|Lord Ripon]] || 8 de juny de 1880–13 de desembre de 1884 || Final de la [[Segona Guerra Angloafganesa]] <br /> Repetició amb la Llei de Premsa Vernacla de 1878. Compromís amb la [[Llei Ilbet]] <br /> Les Actes de Govern Local estenen l'auto-govern de les ciutats al país <br /> Es crea a [[Lahore]] la [[Universitat del Punjab]] alel 1882 <br /> Codi de Fam promulgat alel 1883 pel Govern de l'Índia <br /> Creació de la Comissió de l'Educació. Creació d'escoles indígenes, especialment per als musulmans <br /> Rebuig de les taxes d'importació sobre cotó i d'altres productes. Extensió ferroviària
|-
| [[Frederick Hamilton-Temple-Blackwood|Lord Dufferin]] || 13 de desembre de 1884–10 de desembre de 1888 || Llei de la Tenència del Passatge de Bengala <br /> [[Tercera Guerra Anglo-Birmana]] <br /> Comissió conjunta russo-britànica per la frontera d'Afganistan <br /> Atacs russos sobre els afganesos a [[Incident de Panjdeh |Panjdeh]] (1885) <br /> [[El Gran Joc]] <br /> Comissió d'informes dels Serveis Públics de 1886-87; creació del Servei Civil Imperial (després [[Servei Central Indi]] <br /> Creació de la [[Universitat d'Allahabad]] alel 1887 <br /> Jubileu de la Reina Victòria (1887)
|-
| [[Henry Petty-Fitzmaurice|Lord Lansdowne]] || 10 de desembre de 1888–11 d'octubre de 1894 || Reforçament de la frontera Nord-oest <br /> El Parlament Britànic aprova la Llei dels Consells Indis de 1892, obrint el [[Consell Legislatiu Imperial]] als Indis <br /> Revolució a [[Manipur]] i posterior canvi de governant <br /> [[El Gran Joc]] arriba al seu cim. Establiment de la [[Línia Durand]] entre l'Índia britànica i Afganistan <br /> Comencen els treballs d'irrigació, carreteres i ferrocarrils a [[Birmània]]. Les fronteres entre Birmània i [[Siam]] finalitzen alel 1893. <br /> Caiguda de la [[rúpia]], de resultes de la depreciació de la moneda de plata a tot el món (1873-93) <br /> Llei de les Presons Índies de 1894
|-
| [[Victor Bruce|Lord Elgin]] || 11 d'octubre de 1894–6 de gener de 1899||Reorganització de l'[[Exèrcit Britànic Indi]] (del sistema de Presidència als 4 Comandaments) <br /> Campanya de Chitral (1895) <br /> [[Campanya de Tirah]] (1896-97) <br /> La [[Fam a l'Índia de 1896-97]] s'inicia a [[Bundelkhand]]<br /> La pesta bubònica s'estén a Bombai (1896) i Calcuta (1898); revoltes a causa de les mesures de prevenció de la plaga <br /> Establiment dels Consells Legislatius Provincials a [[Birmània]] i al Punjab
|-
| [[George Curzon|Lord Curzon]] || 6 de gener de 1899–18 de novembre de 1905|| Creació de la Província Fronterera del Nord-oest (1901) <br /> [[Fam a l'Índia de 1899-1900]] <br /> Rebrot de la pesta bubònica, amb un milió de morts <br /> Llei de Reforma financera de 1899; es crea el Fons de Reserva d'Or per l'Índia <br /> Llei d'Alineació de la terra del Punjab <br /> Inauguració del Departament d'Indústria i Comerç <br /> Mort de la [[Victòria (reina del Regne Unit)|Reina Victòria]] (1901); Dedicació del [[Memorial de Victòria (India)|Victora Memorial Hall]] a Calcuta com a galeria nacional d'antiguitats, art i història índia <br /> [[Delhi Durbar|Coronació Durbar a Delhi (1903)]]; [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]] és proclamat [[Emperador de l'Índia]] (en absència) <br /> [[Expedició britànica al Tibet]] de [[Francis Younghusband]] (1903-04) <br /> Les Províncies del Nord-oest i [[Awadh|Oudh]] són redenominades [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Províncies Unides]] alel 1904 <br /> Llei de reorganització de les Universitats Índies (1904) <br /> Sistematització de la preservació i restauració dels monuments del [[Servei Arqueològic de l'Índia]] mitjançant la Llei de Preservació de Monuments Antics Indis <br /> Inauguració del banc agrícola amb la Llei de Societats Cooperatives de Crèdit de 1904 <br /> Partició de Bengala (1905)
|-
| [[Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound|Lord Minto]] || 18 de novembre de 1905–23 de novembre de 1910 || Creació de la Cartera de Ferrocarrils <br /> [[Convenció anglorusa de 1907]] <br /> [[Llei del Govern de l'Índia de 1909 (reformes Minto-Morley]] <br /> Nomenament de la Comissió de Fàbriques Índies de 1909 <br /> Establiment del Departament d'Educació (1910)
|-
| [[Charles Hardinge|Lord Hardinge]] || 23 de novembre de 1910–4 d'abril de 1916 || Visita del [[Jordi V del Regne Unit|Rei Jordi V]] i de la [[Maria de Teck|Reina Maria]] alel 1911: commemoració com a [[Emperador de l'Índia|Emperador i Emperadriu de l'Índia]] i darrer [[Delhi Durbar]] <br /> El Rei Jordi V anuncia la creació de la nova ciutat de [[Nova Delhi]] per reemplaçar [[Calcuta]] com a capital de l'Índia <br /> Llei dels Alts Tribunals Indis de 1911 <br /> Llei de les Fàbriques Índies de 1911 <br /> Construcció de Nova Delhi 1912-1929 <br /> [[I Guerra Mundial]], l'[[Exèrcit Britànic de l'Índia]] participa al [[Front occidental (Primera Guerra Mundial)|Front Occidental]]; [[Àfrica Oriental Alemanya]] ([[Batalla de Tanga]]); [[Teatre d'operacions de Mesopotàmia|Campanya de Mesopotàmia]] ([[Batalla de Ctesifont (1915)]]; [[Setge de Kut]], 1915-16); [[Batalla de Gal·lípoli (1915)]] <br /> Aprovació de la Llei de Defensa de l'Índia 1915
[[]]
|-
| [[Frederic Thesiger|Lord Chelmsford]] || 4 d'abril de 1916–2 d'abril de 1921 || [[Exèrcit Britànic de l'Índia|Exèrcit de l'Índia]] a: [[Teatre d'operacions de Mesopotàmia|Campanya de Mesopotàmia]] ([[Caiguda de Baghdad (1917)|Caiguda de Baghdad, 1917]]); [[Campanya del Sinaí I Palestina]] ([[Batalla de Megiddo (1918)|Batalla de Megiddo, 1918]]) <br /> Aprovació de la [[Llei Rowlatt|Llei Rowlatt, 1919]] <br /> [[Llei del Govern de l'Índia de 1919]] (Reformes Montagu-Chelmsford) <br /> Establiment de la [[Universitat de Rangoon]] alel 1920.
|-
| [[Rufus Isaacs|Lord Reading]] || 2 d'abril de 1921–3 d'abril de 1926 || Establiment de la [[Universitat de Delhi]] alel 1922 <br /> Llei de Compensació dels Treballadors Indis de 1923
|-
| [[E. F. L. Wood|Lord Irwin]] || 3 d'abril de 1926–18 d'abril de 1931 || Llei dels Sindicats Indis de 1926; Llei Forestal de l'Índia de 1927 <br /> Nomenament de la Comissió Reial del Treball Indi 1929; [[Taula Rodona de Conferències (Índia)|Constitució de la Taula Rodona de Conferències de Londres 1930-32]], [[Pacte Gandhi-Irwin|Pacte Gandhi-Irwin de 1931]]
|-
| [[Freeman Freeman-Thomas|Lord Willingdon]] || 18 d'abril de 1931–18 d'abril de 1936 || Inauguració de [[Nova Delhi]] com a capital de l'Índia 1931 <br /> Llei de Compensació dels Treballadors Indis de 1933 <br /> Llei de les Fàbriques Índies de 1934 <br /> Creació de la [[Reial Força Aèria Índia]] (1932) <br /> Creació de l'[[Acadèmia Militar Índia]] alel 1932 <br /> [[Llei del Govern de l'Índia de 1935]] <br /> Creació del [[Banc de Reserva de l'Índia]]
|-
|[[Víctor Hope|Lord Linlithgow]] || 18 d'abril de 1936–1 d'octubre de 1943 || Llei del Pagament de Salaris de 1936 <br /> [[Birmània]] és administrada independentment des de 1937 amb la creació de la Secretaria d'Estat per l'Índia i Birmània <br /> Eleccions provincials de 1937 <br /> [[Missió de Cripp]] a l'Índia 1942<br /> [[II Guerra Mundial]] - L'[[Exèrcit Britànic de l'Índia|Exèrcit de l'Índia]] participa al [[Teatre d'Operacions de l'Orient Mitjà de la Segona Guerra Mundial]]: [[Campanya d'Àfrica Oriental]], [[Guerra Angloiraquiana]], [[Campanya de Síria i Líban]] [[Invasió Anglo-soviètica de l'Iran|Invasió Anglo-soviètica de l'Iran de 1941]] <br /> [[Campanya del nord d'Àfrica]] ([[Operació Compàs]], [[Primera Batalla d'El Alamein]], [[Segona Batalla d'El Alamein]]) <br /> [[Guerra del Pacífic]]: batalles de [[Batalla de Hong Kong|Hong Kong]], [[Batalla de Malàisia|Malàisia]] i [[Batalla de Singapur|Singapur]] <br /> La [[Campanya de Birmània]] s'inicia alel 1942
|-
| [[Archibald Wavell|Lord Wavell]] || 1 d'octubre de 1943–21 de febrer de 1947 || L'[[Exèrcit Britànic de l'Índia|Exèrcit de l'Índia]] arriba a 2,5 milions d'homes, el major exèrcit totalment voluntari de la història <br /> [[Campanya de Birmània]]: batalles de [[Batalla de Kohima|Kohima]] i d'[[Batalla d'Imphal|Imphal]], [[Fam de Bengala de 1943]] <br /> [[Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)|Campanya d'Itàlia]] ([[Batalla de Monte Cassino]] <br /> El [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]] guanya les eleccions britàniques de 1945 amb [[Clement Attlee]] com a [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre]] <br /> [[Missió del Govern a l'Índia 1946]] <br /> Eleccions índies de 1946.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Raj_Britànic»