El [[1958]] fou guardonat amb la [[Legió d'honor]] concedida pel govern francès. Posteriorment encoratjà [[Elie Wiesel]] a escriure les seves experiències com a [[jueu]] durant l'[[Holocaust]]. Mauriac morí l'[[1 de febrer]] de [[1970]] i fou enterrat al Cementiri de Vemars, situat a la [[Val d'Oise]].
Segons fons escrites, l'obra biogràfica de [[Jean-Luc Barré]] desvela que François Mauriac hauria sentit una passió ardent per un escriptor jove, [[diplomàtic]] [[Suïssa|suïssuís]], [[Bernard Barbey]].<ref>[http://www.lexpress.fr/culture/livre/mauriac-homo-le-brulant-secret_823354.html ''Mauriac homo, le brûlant secret''] per François Dufay a ''[[L'Express]]'' del 26 de febrer de 2009 (en català: Mauriac homosexual, el secret ardent)</ref> La notícia que Mauriac, malgrat les seves conviccions [[catolicisme|catòliques]] radicals hauria hagut relations [[homosexualitat|homosexuals]] amb nois joves ja havia estat desvelada en una intervista amb [[Daniel Guérin]], publicada al llibre de Gilles Barbedette i Michel Carassou, ''Paris gay 1925''.<ref>Gilles Barbedette & Michel Carassou, ''Paris Gay 1925'', Paris, Editions Non Lieu, 2008, 241 pàgines, ISBN 978-2352700494 (en català: París gai 1925)</ref> Daniel Guérin ha confirmat aquesta notícia, verificable a la correspondència que hi va haver amb Mauriac, conservada a la [[Bibliothèque de documentation internationale contemporaine|Biblioteca de documentació contemporània]], malgrat la voluntat expressa de Mauriac de recuperar aquests documents i destrui-los.
