Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria): diferència entre les revisions

 També, entre altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla (pel gran amor que sentia pel mar i les travessies per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món) i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, arribant a extenuar a diverses de les seves dames del seu seguici, entre elles [[Ida Ferenczy]] o [[Maria Festetics]]. A més, adorava viatjar, mai romanent en el mateix lloc més de dues setmanes. Va gaudir de la literatura, especialments de les obres de [[William Shakespeare]], de [[Friedrich Hegel]] i del seu poeta predilecte, [[Heinrich Heine]], amb retrats del qual va decorar la seva habitació i va donar peu a una gran polèmica. Finalment, detestava el ridícul protocol de la cort imperial de Viena, de la qual va procurar romandre allunyada durant el major temps possible i cap a la qual va desenvolupar una autèntica fòbia que li va provocar molts trastorns com nàusees, depressió nerviosa... Sissi es va mantenir, sempre que va poder, allunyada de la vida pública. Va ser una emperadriu absent del seu imperi, encara que no per això menys pendent dels assumptes d'Estat. De fet, va ser la pròpia emperadriu una de les principals impulsores de la coronació de Francesc Josep com a rei d'Hongria i en conseqüència, la creació delde l'[[Imperi Austrohongarès]] al 1867.