Califat Abbàssida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es féu amb el poder > prengué el poder |
m Corregit: fins els nostres > fins als nostres |
||
Línia 88:
El califa [[Harun al-Rashid]] havia previst que després de la seva mort els seus dos fills lluitarien per la successió al califat i va decretar que [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amín]] governaria el [[califat abbàssida]] fins a la seva mort, mentre que [[al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] actuaria com a virrei de la província de Khorasan a l'est de l'Iran. Després, al-Mamun, o un dels seus fills succeïria al-Amin com califa, i a continuació algú triat per al-Amin, però això no va reixir i la [[guerra civil dels abbàsides]], del [[811]] al [[813]] va acabar amb victòria d'al-Mamun i la derrota i mort d'al-Amín.
La victòria dels abbàssides sobre els omeia es va fonamentar en el descontenament entre els ciutadans musulmans no àrabs, que eren tractats com a ciutadans de segona. La instauració de la dinastia es va fonametar en el principi que tots els musulmans són iguals davant la llei.<ref>Antoni Segura i Mas, ''Aproximació al món islàmic. Des dels orígens fins
Els 37 califes abbàssides regnaren fins al [[1258]]. Els seus dominis restaren reduïts als d'[[Àsia]], després de l'emancipació del [[Califat de Còrdova]] sota els omniades, i d'[[Ifriquiya]] sota els [[aglàbides]], poc temps després. Fomentaren la civilització en aquest continent, sent l'època de major esplendor el regnat d'[[Harun al-Rashid]], nét de l'anomenat Al-Mansur, al qual les llegendes presenten com un sobirà model, molt amant de la literatura i de les arts. Fou just i benigne, salvat en alguns casos, restant el seu regnat en la memòria de les nacions mahometanes com l'edat d'or de llur dominació.
| |||