Comtat de Guînes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 3:
== Història ==
Sembla encara que, des del segle VII, el territori formava part del [[comtat de Flandes]] que englobava tot el país comprès entre el [[Somme]] i l'[[Escalda]]. Cap el [[663]], Walbert, [[comtat d'Arques|comte d'Arques]], va posar en mans de [[sant Bertí]], apòstol de la regió de [[Saint-Omer]] (comarca d'Audomarois) i fundador de l'abadia que porta el seu nom, totes les terres que posseïa a [[Guînes]]; però la primera menció que podríem dir oficial del nom de ''Gisna'', Guînes, no es troba fins
El comtat de Guînes comprenia les [[castlania|castlanies]] de Guînes i [[Tournehem-sur-la-Hem|Tournehem]], la senyoria d'[[Ardres]], i les terres de Bredenarde i d'[[Audruicq]]. Va augmentar després amb la castellania de [[Bourbourg]], a Flandes, incloent el país de l'Angle (sobre la riba esquerra de l'[[Aa]]), pel matrimoni del comte [[Arnold II]] amb Beatriu de Bourbourg (cap a [[1194]]).
Línia 14:
El 19 de novembre de 1350 [[Raül II de Brienne]], quinzè i darrer comte de Guînes, [[conestable de França]], acusat de traïció després de la presa de Caen pels anglesos (1346), va ser decapitat a [[París]], per ordre de [[Joan II de França|Joan II el Bo]] que va donar el comtat d'Eu a [[Joan d'Artois]] i va unir el comtat de Guînes al domini reial. Tres anys després de la presa de Calais, el 22 de gener de 1351, el castell de Guînes va ser lliurat per traïció als anglesos, i el [[1360]], el [[tractat de Brétigny]] va abandonar completament al rei d'Anglaterra la ciutat i el seu comtat.
El comtat de Guînes va ser recuperat per [[Carles VI de França]] el [[1374]] i reunit al domini de la corona. Marck i Calais, que els anglesos havien ocupat des de [[1347]], van ser conservats per aquestos fins
El comtat de Guînes, com els comtats de [[comtat de Boulogne|Boulogne]] i de [[comtat de Saint-Pol|Saint-Pol]], va entrar en l'esfera d'influència de l'[[comtat d'Artois|Artois]], i, a excepció dels territoris que van ser temporalment ocupats per [[Anglaterra]], van seguir els seus destins.<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 267-268.</ref>
| |||