Jafa: diferència entre les revisions

[[Tuthmosis III]] va ocupar ''Y-pw'' a [[Canaan]] al segle XV aC i fou capital provincial amb el Nou Imperi. Va passar als filisteus i als texts fenicis apareix com ''Y.p.y''. En el repartiment de territoris entre les tribus israelites que ocupaven el [[Canaan]] era al límit nord dels territoris de [[Dan (fill de Jacob)|Dan]], a la costa i era l'únic port del jueus (fins que [[Herodes el gran]] va construir el port de [[Cesarea de Palestina]]). Pel port de Jaffa el rei Ahiram de [[Tir]] feia portar la fusta per al [[rei Salomó]] que utilitzava per a la construcció del [[temple de Jerusalem]]. [[Judes Macabeu]] la va incendiar en represàlia per un acte dels habitants contra els jueus. [[Jonatan Macabeu]] la va ocupar però no la va poder conservar i fou després reconquerida per [[Simó Macabeu]], que la va fortificar.

 

 

Sota [[Constantí el gran]] fou seu d'un [[bisbat]], i un bisbe de Joppa és esmentat com a participant al [[concili de Jerusalem]] del [[536]]. Fou ocupada pels musulmans d'[[Amr ibn al-As]] el [[636]] i fou coneguda després com a Jaffa. Va restar com a port per Jerusalem però l'omeia [[Sulayman ibn Abd al-Malik]] va fundar una nova capital del [[djund]] de [[Filistin]], [[al-Ramla]] a uns 20 kms al sud-est. Des de el 878 va estar en mans dels [[tulúnides]] però el 905 va tornar a sobirania califal; Djafar ibn Falah va conquerir Síria per compte del califa [[fatimita]] el 969, però els [[càrmates]] van començar a penetrar a la província de Filistin/Palestina i el 971 Hasan al-Asam van arribar davant Jaffa on les tropes fatimites enviades pel general [[Djawhar al-Sikilli|Djawhar ibn Abd Allah]] van quedar bloquejades i la ciutat fou ocupada pels càrmates; el 973 els càrmates van poder ser expulsats de Jaffa i els fatimites la van recuperar; el 976 les tropes fatimites van ser derrotades pels càrmates i les forces del turc Alf Takin i es van haver de refugiar a Jaffa.