Borsa de París: diferència entre les revisions

Un dels millors historiadors de la Borsa de París és l'inversionista internacional André Kostolany, mort a París el 1999 a l'edat de 93 anys, i sobretot conegut a Alemanya on escrivia cada setmana una crònica per a la revista Capital.

 

 

Fins al final dels anys 1980, la Borsa de París era administrada per la corporació dels [[agents de canvi]], que es beneficiaven d'un monopoli sobre la cotització. Des del començament dels anys 1980, i en resposta a l'augment de la competència entre places borsàries internacionals, neix la qüestió de la modernització de la Borsa de París, que, fins a aquesta època, funcionava principalment en la subhasta. El sistema CAC (Cotation Assistée en Continu), introduït progressivament entre 1986 i 1989, ha fet possible la cotització en continu i la supervivència d'un mercat que era sobretot amenaçat per la [[borsa de Londres]]. Aquesta informatització va ser seguida d'altres reformes institucionals, com la modificació de l'estatut dels agents de canvi i l'aparició de noves [[societats de borsa]]. La Societat de la Borses franceses (acrònim de l'índex SBF) succeeix a la Companyia Agents de Canvi (acrònim original de l'índex CAC40). La modernització de la Borsa de París és acompanyada d'altres iniciatives tals com la creació, des de 1989, dels mercats organitzats de productes [[derivats financers]] - el Matif i el Monep, d'ara endavant reagrupats sota la denominació Euronext.