Segons [[Tit Livi]] va fer la guerra amb [[sabins]] i [[llatins]]. Va començar destruint la ciutat sabina d’Apioles (''[[Apiolae]]'')<ref name="L 1:35"/> i va conquerir les ciutats llatines de [[Camèria]], [[Crostumèria]], [[Medúl·lia]], [[Ameriola]], [[Ficulea]], [[Corniculum]] i [[Nomentum]].<ref name="L 1:38">[[Titus Livi]], ''Ab urbe condita'', 1:38</ref>. Als sabins que havien avançat fins a les portes de Roma, els va rebutjar i tot seguit els va derrotar a la vora de l’[[Anio]].<ref name="EUT">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]], ''Breviarium historiae romanae'', I, 6</ref> Els sabins es van veure obligats a demanar la pau, havent de cedir [[Col·làtia]] on va establir una guarnició dirigida per [[Egeri]], fill pòstum del seu germà [[Aruns (oncle de Tarquini)|Aruns]], que va agafar el cognom de Col·latí. Tarquini hauria construït llavors el temple de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] al [[Capitoli]]. [[Dionís d’Halicarnàs]] esmenta també guerres amb els [[etruscs]], cinc ciutats dels quals havien ajudat als llatins, i foren derrotades. Li van oferir en senyal de submissió una corona d’or i altres elements símbols de reialesa segons els etruscs: un tron de vori i un ceptre. [[Estrabó]] diu que també va sotmetre als [[eques]], però no en fa referència cap més autor i Dionís ho atribueix a [[Tarquini el Superb]]. Va ser el primer rei que va celebrar un [[triomf]].
