Santa Maria de la Vega de Tarassona: diferència entre les revisions

El cimbori, amb llur forma [[octagonal]] i el seu elegant estil, ben diferent del del seu exterior, recorda el de la [[Seu de Saragossa]]; que no degué, com aquest, la seva construcció a la munificència d'un pontífex, sinó al zel d'un canonge, de'n [[Juan Muñoz]], el nom del qual es llegeix en el [[fris]] i el seu [[epitafi]] en el paviment. El creuer, doblant amb la seva amplada de 120 peus la de la nau del centre, és igual i està en elevació i en [[arquitectura]] dels murs i del sostre; ocupen el fons dels seus braços dues esquinçades claraboies i dues portes, de les quals una serveix d'ingres principal i l'altra comunica amb el [[claustre]].

 

 

Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb un primor gòtic mènsules, guardapols i cornisa; el qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; el qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta Catedral de més interessant en els seus detalls que magnifica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimonii la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passaren silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]], que l'aixecà de les ruïnes en que des de segle i mig, jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorri-ren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de llurs voltes una tranquil·la sepultura.