Mirall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins el s > fins al s
Línia 12:
== Història ==
Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[plata]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics.
Durant l'alta [[Edat Mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins elal s. XVIII.
El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat.
Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador.