És el millor exemple d'un [[burgès]] acomodat que renuncia a tot per seguir una causa [[revolució|revolucionària]] que en el plànolpla personal només li atrauria desgràcies. Va propugnar la revolta armada per a prendre el poder, va organitzar a estudiants perquè formessin part d'un ala intel·lectual de la revolució al servei del comunisme, va internacionalitzar i va divulgar els propòsits revolucionaris per mitjà del [periodisme] i va atreure l'atenció dels dirigents socialistes d'[[Europa]]. Representa a la perfecció el [[màrtir]] [[laic]] del comunisme, car a pesar de ser fill d'un funcionari públic de mitjana importància ( el seu pare va ser subprefecte dels Alps Marítims) i d'haver estudiat [[dret]] i [[medicina]], va abandonar la seva vida còmoda, per a convertir en realitat la visió que tenia de la [[societat]], sense importar que bona part de la seva vida transcorregués a la presó i que sofrís tota mena de persecucions i desenganys, fins i tot d'aquells que el van seguir durant els seus anys més difícils i després, per la seva pròpia debilitat, el van excloure del reconeixement entre els revolucionaris que a pols va guanyar durant la seva vida.
