Unió Excursionista de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s’ aprova per > s’aprova per |
m Corregit: van causar baixa > van ser baixa |
||
Línia 5:
L'any 1933 les dues entitats associades passaren a denominar-se ''Unió excursionista de Catalunya-Barcelona'' i ''Unió excursionista de Catalunya-Sants'' respectivament. Aquest canvi de nom permeté que s'hi poguessin associar altres entitats o grups excursionistes de fora de la ciutat de Barcelona.
Així, es van crear diverses delegacions arreu de Catalunya: [[Olesa de Montserrat]] (1935), [[Barri d'Horta|Horta]] (1935), [[Mataró]] (1935),[[Ripoll]] (1936), [[Gràcia]] (1940), [[Cornellà de Llobregat]] (1947), [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] (1948), l'[[Hospitalet de Llobregat]], Centre i [[Collblanc (l'Hospitalet de Llobregat)|Collblanc]], (1949), [[Llançà]] (1952), [[Bagà]] (1953), [[Vilajuïga]] (1953), [[Sant Joan de les Abadesses]] (1953), [[Tortosa]] (1954), el [[Prat de Llobregat]] (1955), [[Sant Boi de Llobregat]] (1955), [[Girona]] (1955), [[Campdevànol]] (1960), [[Molins de Rei]] (1961), [[Igualada]] (1964), [[vall del Tenes]] (1975) i altres, algunes de les quals van
Fins a mitjans dels anys norants, existia la UEC i les anomenades delegacions. Aquest sistema topà amb les exigències d’una Llei de l’Esport, la 8/1988 on, com en el cas de la UEC, les entitats que tenien patrimoni, i que aquest no era comú, havien de tenir personalitat jurídica pròpia. Al tenir personalitat jurídica pròpia, no podien ser delegacions d’una altra entitat i hagueren de desmembrar-se, essent oficialment entitats completament independents. Per tal de mantenir algun vincle d’unió i preservar el nom i el patrimoni, l’any 1997 se signa un "Conveni d’Actuació Conjunta", entre les entitats que en aquell moment formaven la UEC.
| |||