Revisió del 18:00, 3 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: "fins el" ← Edició anterior		Revisió del 11:41, 5 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: papal, establer-ta en > papal, establerta en Edició següent →
Línia 41: El [[1319]] un exèrcit compost de güelfs [[Florència\|florentins]] i [[Bolonya\|bolonyesos]] s'apoderà de [[Brèscia]] i [[Cremona]]. [[Lluc Visconti]] derrotà al senescal angeví Hug dels Baus, el qual que desitjava apoderar-se d'[[Alessandria]]. El príncep [[Felip VI de França\|Felip de Valois]] fou reclamat pel papa perquè acabés amb les forces pro-viscontinianes, així es trobà a l'agost de [[1320]] amb les tropes llombardes a les ribes del riu [[Sesia]] però davant el poder d'aquestes esperà un mes i retornà a França. En [[1320]] s'inicià en la nova seu papal, ~~establer-ta~~establerta en aquells moments a [[Avinyó (França)\|Avinyó]] un procés contra Mateu en el qual se l'acusà de [[nigromància]] per a provocar la mort del [[papa]], amb la complicitat de [[Dante Alighieri]]. Mateu es negà al setembre del mateix any a anar fins a Avinyó al·legant la seva avançada edat (70 anys) i la seva mala salut. El tribunal d'Avinyó dictà la seva sentència el febrer de [[1321]] i Mateu fou condemnat en rebel·lia de les seves acusacions de nigromància i al desembre del mateix any el papa sol·licità a l'arquebisbe de Milà que iniciàs un nou procés contra Mateu i el seu fill [[Galeàs I Visconti\|Galeàs Visconti]] per heretgia. La guerra seguí destrossant la Llombardia, així Marc Visconti a l'abril derrotà un exèrcit güelf a [[Vercelli]] però al juny no pogué entrar a [[Asti (municipi italià)\|Asti]], apoderant-se les tropes angevines de la ciutat de [[Valenza]]. Per la seva banda Galeàs assetjà entre setembre i novembre del mateix any les ciutats de [[Crema (Itàlia)\|Crema]] i [[Cremona]] i derrotà els francesos a [[Piacenza]] i [[Lodi]].

Mateu I Visconti: diferència entre les revisions