Partit Comunista d'Estònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fer-se amb el poder > prendre el poder |
m Correcció: fins > fins a |
||
Línia 5:
Això es va traduir en una permanent situació de conflicte amb els governs estonians. Com els seus objectius no eren orientats a la legalitat, el PCE mai va tractar de legalitzar-se a la [[República d'Estònia]], ni va abandonar la crida a la rebel·lió armada i a unir Estònia a l'[[URSS]].
Encara que havia perdut molta de la seva popularitat del [[1917]], encara tenia un notable suport entre la majoria de proletariat industrial, però en sovint també entre els camperols sense terra, desocupats, professors i estudiants. Especialment en la dècada de 1920 mantenia posicions fortes en el moviment sindical. En les eleccions legislatives les llistes que recolzava sempre van obtenir més d'un 5% dels vots. Tanmateix, després del fallit intent de cop per l'estonià comunistes l'[[1 de desembre]] de [[1924]], el partit va perdre aquest suport, l'adhesió es va reduir a voltant de 70 a 200 persones i es va mantenir baixa fins a 1940. Segons el registre del parit, hi havia 150 membres en el moment de l'ocupació soviètica, el juliol de [[1940]].
== Història ==
Línia 22:
=== Primers Secretaris del Partit Comunista d'Estònia ===
* [[Karl Säre]] 28 d'agost 1940 - 1943
* [[Nikolai Karotamm]] (a l'exili rus fins a 1944) 1943 - 28 de setembre de 1944
* [[Nikolai Karotamm]] 28 de setembre de 1944 - abril de 1950
* [[Johannes Käbin]] abril de 1950 - 26 de juliol de 1978
| |||