Venjança Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «PROBLEM? {{ORDENA:Venjanca Catalana}}<!--ORDENA generat per bot-->Categoria:Cos dels almogàversCategoria:Massacres». |
m Bot: Rv. edic. de 88.23.167.131 (disc.) a vers. 13362268 de Langtoolbot (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
{{Infotaula conflicte militar
| nom = Venjança Catalana
| nom_de_la_batalla = Venjança Catalana
| operació =
| campanya =
| front =
| conflicte =
| imatge =
| peu_de_foto =
| data =
| dates = 1305-1307
| localitat =
| territori = [[Imperi Bizantí]]
| escenari =
| casus = Assassinat de [[Roger de Flor]]
| resultat = Victòra catalana i establiment de les repúbliques militars del [[Ducat d'Atenes]] i el [[Ducat de Neopàtria]]
| estatus =
| mapa =
| coordenades = <!-- {{coord||||N||||O|type:event|display=inline,title}} -->
| bàndol1 = [[Fitxer:Aragon Arms.svg|20px|Corona d'Aragó]] [[Companyia Catalana d'Orient]]
| bàndol2 = [[Fitxer:Flag of PalaeologusEmperor.svg|20px|Imperi bizantí]] [[Imperi Bizantí]]
| bàndol3 =
| general1 =
| general2 =
| general3 =
| comandant1 =
| comandant2 =
| comandant3 =
| oficial1 =
| oficial2 =
| oficial3 =
| cavaller1 =
| cavaller2 =
| cavaller3 =
| força_numèrica1 =
| força_numèrica2 =
| força_numèrica3 =
| força1 =
| força2 =
| força3 =
| baixes1 =
| baixes2 =
| baixes3 =
| batalla_anterior =
| batalla_posterior =
| notes =
}}
{{Guerres de la Companyia Catalana d'Orient}}
La '''Venjança Catalana''' fou la [[guerra]] d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la [[Companyia Catalana d'Orient]] contra la població civil grega de l'[[imperi Bizantí]] entre els anys [[1305]] i [[1307]], en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de [[Roger de Flor]] i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a [[Península de Gal·lípoli|Gal·lípoli]].
El terror provocat en la població civil grega es servà en el record popular. El tema de la Venjança Catalana fou reproduït en diverses obres de caràcter polític a fi d'estimular les accions bèl·liques catalanes, tal com succeí durant la [[Guerra Gran]]. A nivell literari, [[Antonio García Gutiérrez]] escriví un drama "''Venganza catalana''" ([[1864]]) que en mistificava el sentit i l'equiparava a les conquestes fetes pels castellans a sud-amèrica.
Els fets han tingut repercussions en el llenguatge actual. Mentre que en [[albanès]] ''katala'' significa ''monstre'' i s'utiliza per espantar als nens, en [[grec]] existeix una maledicció que desitja que ''Així t'arribi la venjança catalana''.
== Fets ==
Passat l'hivern de 1305 i abans de continuar la campanya per Anatòlia, [[Roger de Flor]] es va desplaçar a Adrianòpolis per acomiadar-se del fill de l'Emperador, Miquel, sense adonar-se de la traïció que aquest estava tramant. Durant el sopar de comiat, un grup de grecs i alans, van assassinar al cabdill almogàver i tota la seva escorta. Al mateix temps, almogàvers i comerciants catalans eren atacats per sorpresa arreu de l'imperi. Fins i tot una ambaixada catalana que pretenia negociar la pau fou anihilada.
Des del seu quarter d'hivern a Gal·lípoli, el gruix de l'exèrcit almogàver va superar el setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren comandats per Berenguer d'Entença a satisfer el seu afany de venjança.<ref>http://llenguaprimerescolaindustrial.blogspot.com.es/2010/12/deskarats-venjanca-catalana.html</ref>
Aleshores començava la famosa “Venjança Catalana”. Passaran amb sang i foc per les viles i ciutats sense respectar vides ni béns i escampant el terror arreu. En el decurs d'aquesta campanya de venjança, fou pres i empresonat a Gènova en Berenguer d'Entença. Reunits altre cop a Gal·lipoli, i ja, amb [[Bernat de Rocafort]] com a nou cabdill, els [[Almogàvers]] decidiren plantar cara a l'exèrcit bizantí més nombrós que s'havia conegut mai.
Els almogàvers van enfonsar els seus propis vaixells al port (al crit famós de: "Cremem les nostres naus!" ) per evitar la temptació de fugir, i així resistiren al setge al qual eren sotmesos. De cop, les tropes catalanes es llençaren sobre l'[[exèrcit bizantí]] acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, però els Almogàvers acabaren triomfant i derrotant als bizantins. La follia venjativa dels Almogàvers estengué el terror per tot l'imperi. Al lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. L'ira caigué també sobre els alans, còmplices en l'assassinat de Roger de Flor, molts d'ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones i fills abans que caiguessin a mans dels catalans.<ref>http://www.laketania.com/fets/almogavers/</ref>
Cita de [[Bernat de Rocafort]]:
{{cita|Per fi, decideix que, per molta que en vessi, no hi haurà mai prou sang per pagar-los un deute com el que els bizantins han contret amb ells.}}
Llavors, sense apartar els ulls de l'incendi, ordena amb veu glaçada:
{{cita| -Mateu-los. A tots.<ref>http://relatsencatala.cat/relat/venjanca-catalana/360108</ref>}}
==La Venjança en l'actualitat==
La presència de la companyia va deixar una empremta en el [[folklore]] i el llegendari popular de les diferents regions on passaren (àrea [[Balcans|Balcànica]] i [[Grècia]]). Val a dir que part d'aquest substrat ha arribat fins a l'actualitat i que gran part d'aquest (si no tot), a causa de la devastació provocada pels almogàvers, és de caràcter negatiu.<ref name="G"> El record dels Catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia, Antonio Rubió y Lluch; Eusebi Ayensa; Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001</ref>
De la regió de la [[Tràcia]] ens arriba el famós refrany : {{gran|''"que la venjança dels catalans caigui damunt teu"''}}, tramès per [[Francesc de Montcada i de Montcada (tercer marquès d'Aitona)|Montcada]].
A [[Bulgària]] les expressions ''"Català"'' i ''"Fill català"'' signifiquen "home malvat, sense ànima, torturador". Aquesta mala fama arribà a transcendir els límits del folklore per a influir en poetes com Ivan M. Vazoz qui en el poema ''Pirates'', publicat per primer cop l'any 1915, cita als catalans al costat dels turcs com els majors opressors de la nació búlgara.
A [[Tessàlia]] l'expressió "Ets un Català!" era proferida com a insult fins a finals segle XX.
A [[Grècia]]:
* A [[Atenes]] els nens de dita ciutat acompanyaven el seu joc amb la següent cançó insultant:
::''"Franc, vareg,<br/>"pitsi" català, <br/> et rentes, et pentines, <br>i amb merda t'empastifes"''
* A la regió de [[Parnàs]] es recollí el refrany : ''"Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans"''
* A l'illa d'[[Eubea]] se sap que a la primera meitat del segle XX la paraula "català" era proferida a la regió de [[Kàristos]] com a insult i es té documentada la utilització d'una forma aberrant d'aquest mot com a renom sarcàstic:
:: "Catalós. Renom d'un camperol desvagat del poble de [[Pirgos]], a la regió de [[Kàristos]].(...). A vegades es doná a aquells a qui es vol insultar"
* A [[Hipati]] ([[Patres]] capital del [[Ducat de Neopàtria]]) encara hi són presents moltes maledicències, llegendes i cançons.
::Quant a toponímia al proper poble de [[Milees]] hi ha un rierol que porta per nom Català
::Refranys i dites:
:::''"Que et vegi sota l'espasa d'un català"''
:::''"El grec es rentava i el català s'emmerdava"'', en referencia a la brutor dels catalans (tret que es força emprat, en tota Grècia, per descriure als catalans).
:::En referencia a la irreverència dels catalans vers la religió hi trobem diferents exemples:
::::''"El català menja carn fins i tot en Divendres Sant"'',
::::''"Dejuna com el català"'', per referir-se a qui no dejuna.
::Vers el cançoner popular també hi son presents diferents exemples:
::: a la balada popular ''La maledicció de l'abandonada'', entre les calamitats que desitja la protagonista a qui l'abandonat hi apareixen els següents versos:
::::''"Que caiguis sota espases franques i en mans de catalans<br>que et lliguin les mans amb unes manilles i t'estrenyin el coll amb un garrot"''
:::cançó de bressol cantada fins fa poc a [[Hipati]]:
::::''"Surt el sol per Arta<br> i il·lumina tota Patres.<br>Senyor sol i rei,<br>dóna'm força i coratge<br>per cenyir-mes set espases<br>i lluitar contra els francs,<br>contra els francs i els varegs,<br>contra els gossos catalans.<br>Gos català,<br>no dejunes el divendres,<br>ni dejunes el dissabte,<br>quan Crist és a la tomba.<br>Els fills de la Romània<br>són com lleons en el seu cor,<br>són com lleons, són com falcons,<br>són com els dofins del mar"''
Així mateix a la regió de [[Mani]], al sud de [[Lacònia]], es conserva un record admiratiu dels almogàvers i el mot català fou utilitzat a vegades com a nom propi, com a exemple al poble de [[Piondes]] ([[Làguia]]) existia fins fa ben poc una família amb el cognom "Català".
A la regió [[Peloponès|peloponesa]] de [[l'Argòlide]], "catalana" era el pitjor insult que es podia dir a una dona, com es posa de manifest en l'expressió ''"Ah catalana, mil torts m'has fet"''.
A l'actual [[Albània]]
::El mot "català" significa "home lleig i dolent"
::Així mateix per "Català" ("Katallani") es designa, en el folklore albanès, un monstre amb un sol ull, que recorda en molts aspectes al ciclop Polifem. Dit ciclop apareix representat com un ferrer salvatge que s'alimenta de carn humana, sense genolls, per la qual cosa no es pot ajupir, i amb cames llargues com pals de vaixell. A ell s'hi enfronta un jove heroi anomenat Dedaliya que el venç amb ajut de la seva astúcia. Aquesta tradició, en diferents versions, s'anomena normalment amb el títol de ''[[Dedalia dhe Katallani]]'' (''Dedalia i el Català'').
== Vegeu també ==
* [[Companyia Catalana d'Orient]]
== Bibliografia==
* {{GEC|0069954}}
== Referències==
<references />
{{ORDENA:Venjanca Catalana}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Cos dels almogàvers]]
[[Categoria:Massacres]]
| |||