Abadia de Cîteaux: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Orde del Císter > Orde del Cister
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 5:
 
== La fundació ==
La història de Cister comença el 21 de març de 1098, festivitat de [[Sant Benet de Núrsia]],<ref> Segons Jean Marilier, ('' Cartes i documents que fan referència a l'[[abadia]] de CísterCister (1098 - 1182),'' Bibliotheca Cirterciensis, Roma, 1961, acta 4), Robert va arribar a aquest emplaçament en l'estiu de 1098. Aquest desplaçament es cita en una inscripció esmentada per Jean Marilier i està indicada en l'article de Karine Berthier'' Les aménagements hydrauliques de l'abbaye'', p. 67 r. 9 de l'obra ''Pour une histoire monumentale de l’abbaye de Cîteaux''</ref> quan un grup de monjos de l'[[Abadia de Molesme]], que tractaven de seguir més de prop la [[regla de Sant Benet]], sota la direcció de Sant [[Robert de Molesme]], que va esdevenir el primer [[abat]], [[Alberic de Cîteaux|Sant Alberic]], el segon abat, i [[Esteve Harding|Sant Stephen Harding]] el tercer abat, qui va escriure la ''Carta Caritatis'', que descriu l'organització de l'orde.
 
[[Image:Abbaye.Citeaux.png|thumb|left|Vista en perspectiva de l'abadia al segle XVI, extret de ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle''. [[Eugène Viollet-le-Duc]], 1856 (gravat).]]
Línia 13:
La gran església de l'Abadia de Cîteaux, que es va començar al voltant de 1140, es va completar el 1193. Els [[ducs de Borgonya]] posteriorment l'utilitzaren com a lloc d'enterrament dinàstic.
 
La influència de l'orde cistercenc va créixer molt ràpidament, en gran part pel propimateix Sant Bernat, i a principis del [[segle XIII]] l'orde tenia més de 500 cases. Cîteaux era llavors un important centre del cristianisme. En 1244, el rei [[Lluís IX de França]] (Sant Lluís) i la seva mare, [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]] van visitar l'abadia.
 
Durant la [[Guerra dels Cent Anys]], el monestir va ser saquejat en 1360 (quan els monjos es van refugiar a Dijon), 1365, 1434 i 1438.