Plaute: diferència entre les revisions

Ben poca cosa se'n sap sobre la joventut de Titus Maccius Plautus. Es creu que nasqué a [[Sarsina|Sàrsina]] (una ciutat de l'antiga [[Umbria]]) vora el 254 aC (o el 251 segons alguns estudiosos). Segons Morris Marples, Plaute treballà a teatres (de fuster, d'escenògraf) durant els seus primers anys.<ref> M. Marples. "Plautus," ''Greece & Rome'' 8.22(1938), p. 1. </ref> Gràcies a aquestes feines, potser, s'originà el seu amor pel teatre. Amb el temps descobriren el seu talent com a actor i adoptà els noms de "Maccius" (un personatge secundari bufonesc de farses populars) i "Plaute" (que significa "peus plans" o "orelles planes" com les d'un gos <ref>{{ref-llibre|cognom=O'Bryhim|nom=Shawn; ... [et al.]|títol=Greek and Roman comedy translations and interpretations of four representative plays|lloc=Austin|editorial=University of Texas Press|any=2001|isbn=0292797907}}</ref>). La tradició explica que acumulà força diners en un negoci nàutic, però que acabà anant-se en orris. Plaute hagué de treballar d'obrer manual i estudià drama grec —particularment la Comèdia Nova grega de [[Menandre d'Atenes]]— durant el seu temps lliure. Els estudis li permeteren de crear les seves obres, publicades entre el 205 i el 184 AC. Plaute assolí gran popularitat i el seu nom esdevingué sinònim d'èxit teatral.

El dilema més comú que es presenta a les obres plautines era, com explica Segal,<ref>{{ref-llibre|cognom=Segal|nom=Erich|títol=Roman laughter : the comedy of Plautus|lloc=NewNova York|editorial=Oxford University Press|any=1987|isbn=0195041666}}</ref> l'home jove que ''amans et egens'', és a dir, que està enamorat i es insolvent. Aquest sempre acaba recorrent a l'esclau intel·ligent per a trobar la salvació. Plaute també tracta temes o aspectes de la societat romana que es consideren tabú: com el parricidi. Aquesta actitud per part d'un fills respecte als pares (sobretot al ''pater familias'') es en la societat de l’època un acte criminal i més tenint en compte que la societat romana estava formada per un patriarcat, la figura dels avantpassats era venerada i els més grans profundament respectats. El pare, doncs, tenia un absolut control del fill cosa que podria degenerar en una rebel·lió per part del més jove. La figura de l’educador es també ignorada o maltractada de forma còmica. La dona, a l'obra de Plaute, es podria definir com un antítesis de personatges com [[Creüsa]] o [[Cornèlia]], és a dir, una dona irritable, menyspreable, capritxosa i amb un gran nombres de connotacions negatives.