Datames: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i al seus > i als seus |
m Corregit: Informat de què es > Informat que es |
||
Línia 11:
El rei va enviar llavors a Autofradates, sàtrapa de Lídia. Datames va voler reforçar la frontera al [[Muntanyes del Taure|Taure]], a la regió boscosa on estan les portes de Cilícia, però no va poder reunir prou tropes i es va retirar cap a posicions de Capadòcia que no podien ser rodejades per l'enemic. Quan Autofradates va arribar no va poder causar pèrdues importants a Datames. Autofradates tenia (segons Nepos) vint mil cavallers bàrbars, cent mil infants cardusis, i tres mil mandroners i no sabia si restar al país o retirar-se. Datames per la seva banda disposava de vuit mil capadocis, deu mil armenis, cinc mil paflagonis, deu mil frigis, cinc mil lidis, tres mil aspendis i psidis, dos mil cilicis, dos mil captianis, tres mil mercenaris grecs, i un nombre bastant gran de tropes auxiliars. Finalment Datames, confiant en si mateix i en el coneixement del territori, va donar la batalla i milers d'enemics van morir i ell només va tenir un miler de baixes. Encara va obtenir altres victòries perquè sempre presentava batalla quan el territori li assegurava la superioritat estratègica enfront del major nombre d'enemics. Autofradates llavors va intentar la reconciliació i Datames va fer veure que l'acceptava, tot i que no confiava que fos respectada i es va acordar que enviaria una delegació al rei, amb lo qual Autofradates va tenir justificació per posar fi a la lluita i retornar a Lidia, on Artabasso de [[Dascilios]] havia entrat.
Datames va desfermar l'odi del rei. Així no era estrany que alguns dels seu camp el poguessin trair. Va rebre informes de què alguns estaven disposats a fer-ho però no podia saber si era veritat. Per això va idear un pla. Informat
El rei [[Artaxerxes II de Pèrsia]] va rebre una oferta de Mitridates, fill de Ariobarzanes de Frígia, per oferir-li el cap de Datames si li prometia impunitat. Així, segons Nepos, la rebel·lió de Ariobarzanes hauria estat fingida. Ariobarzanes es va aliar amb [[Atenes]] i després amb [[Esparta]]; el seu fill Mitridates va fer un fals pacte amb Datames i va assolar les províncies fidels al rei persa, va atacar les fortaleses i va fer molt de botí que va repartir entre els seus homes reservant una part per Datames, a qui a més a més va entregar algunes fortaleses. Degué ser llavors quan Sinope va passar a mans de Datames. Durant un temps Mitridates va fer la guerra al rei de Persia i es va guanyar la confiança de Datames, amb el que mai va mostrar cap desig d'entrevistar-se. Al cap d'un temps, ja establerta la confiança, Mitridates va proposar una aliança més estreta per atacar al propi rei i una reunió en un lloc secret. Acordada la reunió, Mitridates hi va anar uns dies abans i va amagar allí espases i armes. Datames era cautelós i va fer examinar el lloc el dia de la reunió però no es va trobar res; els dos líders també se sotmeteren personalment a la recerca de possibles armes però cap dels dos en portava cap. Després d'un temps de reunió, Mitridates fingint que s'havia oblidat alguna cosa va recuperar una de les espases que havia amagat i va matar a Datames ([[361 aC]]).
| |||