Orde de Frares Menors Descalços: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: amb -> a tenir |
m Corregit: nou sortir endavant > nou tirar endavant |
||
Línia 78:
El [[1499]] el papa va aprovar els privilegis de la reforma i va autoritzar-la a admetre frares [[franciscans conventuals]]; el [[1502]], però, el vicari observant, amb el suport dels [[Reis Catòlics]], va obtenir que els descalços no poguessin rebre nous germans i que haguessin de retornar alguns convents als observants: la custòdia dels Àngels va tornar a la custòdia provincial observant de Sant Jaume. Juan de Figueroa, successor de Juan de Guadalupe al front de les custòdies, va haver de refugiar-se a Portugal. Des d'allí va aconseguir que [[Juli II]] li concedís en [[1503]] el privilegi de ser sota la jurisdicció directa "del ministre general, i de no ésser subjecte a d'altri".
Després del capítol "generalíssim" de 1506, a Roma, que va fracassar en l'intent de reunificar els ordes franciscans reformats, i davant l'ordre donada per Roma d'unir-se a una de les dues famílies franciscanes, els [[franciscans descalços]] van optar per sotmetre's a l'[[orde franciscà conventual]], del qual serien una custòdia autònoma. No obstant això, els observants aconseguiren que, en [[1508]], els descalços fossin obligats a posar-se sota la jurisdicció [[franciscans observants|observant]] o abandonar la Península. Juan de Guadalupe va aconseguir de nou
La butlla ''Ite vos'' de 1517 va dividir definitivament l'orde franciscà entre [[Frares Menors Observants]] i [[Frares Menors Conventuals]], amb ministres generals diferents. Les custòdies descalces van quedar incorporades, de nou, a l'obediència observant, transformant-les en les noves províncies observants de Sant Gabriel (Extremadura, 1520) i la Pietat (Portugal, 1518).
| |||