Furs d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|250px|El [[Vidal Mayor]], III, 2 (fol. 97). Manuscrit del [[segle XII]] que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó ]]
Els '''Furs d'Aragó''' són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de
En [[1247]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] va convocar Corts Generals del Regne a [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent. En el '''Privilegi Real''' de [[1283]], [[Pere III d'Aragó]] confirma els furs i la seva aplicació s'estén a tot el Regne.<ref name="Sapiens121">{{ref-publicació| cognom=Mata | nom =Jordi | article =Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref>
Els furs en el seu origen eren pactats, això és, fruit d'una aportació comuna dels Consells a què el Rei donava el seu vistiplau. En un primer moment es van compilar i van arribar a tenir fins a dotze llibres en les revisions de [[1496]], [[1517]] i [[1542]]. En [[1552]] es realitza una gran refosa, incloent-hi les [[Observances]]. L'última tasca de compilació es produeix en [[1667]]. La tasca de codificació es va veure superada en moltes ocasions per les normes que dictaven les pròpies [[Corts d'Aragó]] i que s'incorporaven com parteix de les [[norma jurídica|normes jurídiques]] del Regne.
L'aplicació dels furs decau, arran de la mort de [[Joan V de Lanuza]], [[Justícia d'Aragó]], ordenada per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] per eliminar la fórmula de l'acord com a base de redacció dels furs. En [[1592]], les Corts aragoneses es reuneixen en [[Tarassona]] i modifiquen substancialment les normes. A partir d'aquest moment serà el Rei que estableixi el contingut. La unificació amb [[Castella]] acabarà definitivament amb el dret local: en [[1707]], [[Felip V de Castella]] va abolir definitivament els furs amb la implantació dels [[Decrets de Nova Planta]] que amb prou feines deixen en un lloc secundari als vells furs en la regulació de qüestions particulars.
Línia 27:
{{ORDENA:Furs D'Arago}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Dret aragonès]]
[[Categoria:Furs]]
| |||