Taifa del moixerif: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot canvia {{cal coor}} per {{cal coor esp}} |
m Corregit: un afamat poeta > un famós poeta |
||
Línia 3:
L'illa fou atacada per catalans i pisans el [[1116]] i foren alliberats nombrosos presoners cristians, però en general es pot dir que les relacions entre insulars i les potències foren bones com demostren els tractats comercials de 1177, 1181, 1184, i 1188. Minurka, del fet de la seva insularitat, gaudia de certa autonomia en relació a Mallorca i quan aquesta fou conquerida el 1231 va constituir un estat autònom vassall de la corona catalana fins al 1287.
El governador local (anomenat a les cròniques amb el títol de ''rais'', que vol dir cap, o [[moixerif]] –— ''al-[[mushrif]]'' —- que corresponia a una de les seves funcions, la de perceptor d'impostos) Abu-Uthman Saïd al-Hàkam va signar un tractat amb el rei [[Jaume I]], pel qual gaudiria d'autonomia i pagaria la ''[[djizya]]'' anual. El nou senyor fou conegut pels catalans com moixerif i pels castellans com ''almojarife'', i fou un administrador competent encara que sever sobretot per causes religioses, i un home de notable cultura. Va governar del 1231 al 1282 i va portar a l'illa a una considerable prosperitat; disposava d'una flota important, però sobretot era considerada en el seu aspecte cultural, com a centre d'una cultura literària refinada, i centre de ciències religioses islàmiques. L'illa servia de punt de trànsit dels musulmans que fugien dels castellans. El moixerif fou un
El seu successor fou al-Hakam ibn Said, que no tenia les qualitats del seu pare. Una flota catalana va fer escala a [[Maó]] per fer un atac al port de [[Collo]] (a la costa algeriana) i el moixerif va advertir a les autoritats d'aquest port, traint al seu rei [[Alfons el Franc]] que quan se'n va assabentar es va irritar. Una flota catalana va sortir de [[Salou]] el [[1286]] i va passar el Nadal a [[Ciutat de Mallorca]]; el gener de [[1287]] va ancorar a Maó i van desembarcar per conquerir l'illa, dirigits pel mateix Alfons III. Els musulmans van presentar una defensa aferrissada però finalment es van haver de rendir. El moixerif, la seva família i els seus fidels van rebre permís per marxar a l'exili a un país musulmà i van sortir en un vaixell genovès cap a [[Almeria]] i després a [[Ceuta]], on Said va enterrar el cos del seu pare que s'havia emportat, i llavors es va dirigir a [[Tunis]] però van morir a causa del naufragi del vaixell en una tempesta, prop d'[[Alger]]. Un terç dels musulmans de Menorca van emigrar i la resta hi va romandre i es van convertir progressivament.
|