Grans Llacs d'Amèrica del Nord: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1825. Al 1848 > 1825. El 1848 |
m Corregit: disminueixen dons la > disminueixen perquè la |
||
Línia 148:
[[Fitxer:LakeErie-2.jpg|thumb|Imatge de l'estat de congelació del Llac Erie a l'hivern]]
Malgrat la seva descomunal mida, gran part dels Grans Llacs es congelen en Hivern. La temperatura de la superfície dels llacs disminueix gradualment a l'hivern i la superfície del llac Erie es cobreix generalment a l'hivern. Els altres llacs mantenen generalment certes zones sense gel. Les borrasques disminueixen
Al començament de la primavera, l'aire més calent i la [[radiació solar]] fan augmentar la temperatura, de manera que comença a fondre's la neu i el gel lacustre. Com a massa d'aigua, la [[inèrcia tèrmica]] del sistema de llacs és molt major que la de l'aire, de manera que l'escalfament progressa més lentament del que ho fa la terra dels voltants. És per això, que en aquest període els llacs proporcionen brises refrescants.
| |||