Tàrent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: establir un altra > establir una altra
m Corregit: va tornar contra > va girar contra
Línia 151:
Però la pau es va acabar quan es va iniciar la lluita amb els [[lucans]]. Arquidamus, rei d'Esparta, va fer una expedició a Itàlia vers el [[346 aC]]. Res se sap de la seva expedició, que va durar uns anys, mes que es va acabar amb una desfeta vers el [[338 aC]] a Mandúria, a uns 40 km de Tàrent, en la que va morir; la victòria fou pels messapis però aquestos havien cridat en ajut als lucans. Després d'això els messapis i lucans restaran aliats.
 
El [[332 aC]], Alexandre rei dels [[molossos]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]], va ser invitat pels tarentins i va anar a la zona on va lluitar fins al [[326 aC]]; primer va derrotar els messapis i els va obligar a signar la pau, i després va combatre als lucans i als [[brucis]]; els lucans i els [[samnites]] foren derrotats en una gran batalla prop de Paestum, i Alexandre va entrar al cor del territori dels brucis. Però enemistat amb els tarentins es va tornargirar contra ells i va ocupar Heracleia i va planejar transferir la seu del congrés de les ciutats gregues de la Magna Grècia (que era a Heracleia) vers una ciutat del riu Acalandros en territori de Thuris, però va morir el [[326 aC]] abans de portar-ho a terme.
 
El [[326 aC]] Tàrent va prometre ajut a [[Nàpols]] contra Roma, però mai ho va complir i es van limitar a incitar als lucans contra Roma. El [[321 aC]] els tarentins van fer de mediadors entre romans i samnites i van amenaçar amb la guerra al bàndol que no parés les hostilitats, amenaces que no es van materialitzar. El [[303 aC]] van fer un tractat pel qual es va establir que els romans no podrien passar el Cap Lacini, però els romans el van violar el [[302 aC]], quan una flota dirigida per L. Cornelius va entrar al golf de Tàrent per portar ajut a Thuris, i va estar a la vista de la ciutat.