Neopositivisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: produeix les dues corrents > produeix els dos corrents |
m Corregit: L'altra corrent, dedicada a > L'altre corrent, dedicat a |
||
Línia 3:
És característica del [[neopositivisme]] la reducció de la filosofia a l'anàlisi del llenguatge, pres tant de la [[ciència]] com de la vida comuna de l'home. La doble realitat del llenguatge produeix els dos corrents del neopositivisme, com a filosofia del llenguatge científic i del llenguatge comú. Les dues depenen del principi dogmàtic que [[Wittgenstein]] va codificar en el seu Tractat [[lògic]]-filosòfic, és a dir, que les afirmacions fetes sobre les realitats existents només tenen sentit si es prova la seva [[verificabilitat]], l'única excepció a aquest principi es refereix a alguna d'aquestes afirmacions: les declaracions lògico-[[matemàtiques]] que no poden verificar-se, però que gaudeixen de verídica en tant que els seus termes de base són veritables.
Aquesta és una forma de [[Tautologia (lògica)|tautologia]] científica. D'aquí la negació que fa el neopositivisme de les veritats [[metafísica|metafísiques]]: no tenen cap significat, en tant que no poden sotmetre's a cap verificació empírica. El corrent de la filosofia del llenguatge científic, que segueix a R. [[Carnap]] i a H. [[Reichenbach]], desenvolupa sobretot la metodologia de la ciència quantística, probabilista, de la [[física]] i de la matemàtica. Hi conflueix també la lògica matemàtica contemporània, sobretot la corrent de la lògica formal, que considera els axiomes com les afirmacions de fons de les que la matemàtica pot treure les deduccions lògiques. L'
L'[[hermenèutica]] del llenguatge consisteix precisament en l'ús que es fa. A partir d'aquesta afirmació es dedueix que, per comprendre el que el llenguatge comú afirma sobre una realitat, no hi ha cap necessitat de tenir en compte que aquesta realitat sigui realment existent en sentit substancial. Per tant, el món de l'experiència queda plenament identificat amb l'escala dels significats propis del llenguatge comú.
| |||