En la cultura occidental, hi ha hagut una ininterrompuda tradició en la pràctica i teoria musical des dels més antics registres escrits dels [[sumeris]] (c. 2.500 BC) a través dels [[babilonis]] i [[perses]] descendint a l'[[Grècia antiga|Antiga Grècia]] i l'[[Antiga Roma]]. No obstant això, les [[Invasió dels bàrbars|migracions germàniques]] dels [[anys 400]] DC van causar un trencament amb aquesta tradició. La majoria de d'[[Europa occidental]] per als següents segles no entenia el [[Idioma grec|grec]], i les obres de [[Boeci]], que va veure el que estava succeint i va traduir antics tractats grecs al [[Llatí]]. Amb l'adveniment de les reformes d'alfabetització de [[Carlemany]], qui estava particularment interessat en música, va començar un període d'intensa activitat en els monestirs de copiat i escriptura de tractats en [[teoria musical]] - El tractat de [[Música enchiriadis]] és un dels més antics i interessants d'ells. [[Carlemany]] va intentar unificar la pràctica de música d'església mitjançant l'eliminació de diferències estilístiques regionals. Hi ha evidència que a l'antiga [[notació músical]] Occidental, en la forma de [[neuma]] s '' in camp aperto '' (sense [[pentagrama]]), va ser creada el [[Metz]] al voltant de l'any 800, com a resultat del desig de [[Carlemany]] perquè els músics de l'Església [[Franco (poble)|Franca]] conservin els matisos utilitzat pels cantants romans.<ref> [http://links.jstor. org/SICI? SICI = 0003-0139 (200321) 56% 3A1% 3C43% 3AADCCMP% 3E2.0.CO% 3B2-% 23 James Grier '' Ademar de Chabannes, pràctiques musicals carolíngies, i "Nota Romana" ''], Periódico de la Societat Americana de Musicologia, Vol 56, No 1 (Spring, 2003), pp. 43-98, juliol de 2007 </ref> La pràctica i teoria musical occidental d'avui en dia va començar amb [[Carlemany]].
