Bernard Law Montgomery: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Moville al 1932 > Moville el 1932 |
m Corregit: Infanteria al 1937 > Infanteria el 1937 |
||
Línia 43:
Després de la guerra, Montgomery comandà un batalló a l'[[Exèrcit britànic del Rin]], abans de tornar al seu rang real de [[capità]]. Va recopilar les seves experiències en una sèrie de manuals i fulletons d'instrucció. Posteriorment assistí a l'Acadèmia Militar Superior de l'Exèrcit a [[Camberley]], abans de ser nomenat major de brigada a la 17ª Brigada d'Infanteria a finals de 1920. La brigada va ser estacionada a [[County Cork]] durant la [[Guerra Angloirlandesa]]. Un cosí de Montgomery havia estat assassinat per l'[[Exèrcit Republicà Irlandès|IRA]], i ell era un protestant mig irlandès; però si bé va ser efectiu, el cert és que no va emprar mètodes brutals com alguns dels seus contemporanis a Cork, com [[Arthur Ernest Percival|Arthur Percival]]. A la seva arribada insistí a les unitats de la seva brigada que el "''seu comportament havia de ser per damunt de cap enuig''", encara que posteriorment comentés que no li importava en absolut quantes cases es cremaven (en referència a la política governamental de cremar les cases sospitoses). L'oficial de l'IRA [[Tom Barry]] afirmà que "''es comportà amb una gran correcció''". Montgomery observà que el conflicte no es podria guanyar, i que l'única solució possible era la retirada de les tropes britàniques. El 1923, després de la constitució de l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i durant la [[Guerra Angloirlandesa]], Montgomery escrigué a Percival dient-li que "''per guanyar una guerra d'aquesta mena cal ser despietat''" i que la [[Gran Bretanya]] democràtica del segle XX no faria això, per la qual cosa, "''l'única manera és donar-los alguna mena d'autogovern i permetre que ells mateixos aixafin la rebel·lió''".
El 1923, Montgomery va ser destinat a la [[49a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|49a Divisió]], insistint en la instrucció tàctica. El 1925 retornà al 1r Reial de Warwickshires com a comandant de companyia i [[capità]], abans de ser instructor de l'[[Acadèmia d'Estat Major de Camberley]] i [[Major (grau militar)|major]]. Conegué i es casà el 1927 amb [[Elizabeth Carver]], i el seu fill nasqué a l'agost de 1928. Va ser nomenat [[tinent coronel]] del 1r Batalló del [[Regiment Reial de Warwickshire]] el 1931, servint a [[Mandat Britànic de Palestina|Palestina]], [[Egipte]] i l'[[Raj Britànic|Índia]]. Va ser promogut a [[coronel]] i va ser instructor de l'Acadèmia d'Estat Major de l'[[Exèrcit Indi-Britànic]] a [[Quetta]]. Sempre que pogué, mantingué les relacions amb el Reial Warwickshires, sent nomenat coronel honorífic del regiment el 1947. Com durant tota la seva carrera, Montgomery provocà el ressentiment dels seus superiors per la seva arrogància i les seves maneres dictatorials, així per la seva indiferència quan obstruí l'efectivitat militar. Va ser nomenat oficial comandant de la 9a Brigada d'Infanteria
El 1938, organitzà unes maniobres combinades amfíbies que van impressionar al nou comandant en cap, el General General [[Archibald Wavell|Wavell]]. Va ser promogut a [[Major General]] i prengué el comandament de la [[8a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|8a Divisió d'Infanteria]] a Palestina. Allà esclafà una revolta àrab abans de tornar a Gran Bretanya al juliol de 1939, patint una seriosa malaltia al camí, per comandar la [[3a Divisió d'Infanteria (Regne Unit)|3a Divisió d'Infanteria]]
| |||