Escultura grega: diferència entre les revisions

A la primera meitat del segle V aC l'escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels [[Koúroi]]. S'evoluciona cap a una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l'home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l'art grec. Exemples: l'[[Efeb]] de [[Critios]], els relleus del temple d'Afaia a Egina o els de [[Zeus]] a Olímpia. A més d'aquests conjunts, aquest període ens ha deixat algunes impressionants figures de [[bronze]], dels pocs originals de bronze que es conserven. Exemples: L'[[Auriga de Delfos]], el [[Zeus del Cap Artemison]], així com les figures d'[[atletisme|atletes]] o [[heroi]]s trobades alel 1972 a [[Riace]].