Revisió del 05:23, 9 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: França al 1739 > França el 1739 ← Edició anterior		Revisió del 05:23, 9 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: França al 1706 > França el 1706 Edició següent →
Línia 55: Després de l'ascens al tron de la [[Anna de la Gran Bretanya\|Reina Anna]], St John donà suport a les lleis de 1702 i 1704 contra la Conformitat Ocasional per evitar que els catòlics poguessin ocupar càrrecs públics al Regne Unit, i tingué un lloc destacat a les disputes entre les dues cambres. El 1704, St John ocupà el càrrec juntament amb Harley de [[secretari de la guerra]], la qual cosa faria que intimés amb el [[John Churchill\|Duc de Marlborough]], per qui va ser tractat amb favor. El 1708, abandonà el càrrec amb Harley en fracassar les intrigues d'aquest darrer, retirant-se al camp fins al 1710, quan esdevingué [[Consell Privat del Regne Unit\|conseller privat]] i secretari d'estat al nou ministeri de Harley, representant a [[Berkshire]] al parlament. Donà suport a la llei que exigia una qualificació de propietats real per un escó al parlament. El 1711 fundà el "''Brothers' Club''", una societat de polítics Tories i d'homes de lletra, i el mateix any veié el fracàs de les dues expedicions a les [[Índies Occidentals]] i al [[Canadà]] promogudes per ell. El 1712 va ser l'autor de la nova llei que taxava els diaris. La negativa dels Whigs a signar la pau amb França alel 1706, i de nou el 1709 quan [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]] oferí rendir cada posició per la qual els Aliats afirmessin estar combatent, mostrant que la guerra ja no formava part dels interessos nacionals, i els ministeri tenia el suport de la Reina, el Parlament i la gent que volia finalitzat les hostilitats. A causa de la diversitat dels ànims entre els aliats, St John va ser induït a entrar en negociacions secretes i separades amb França per la seguretat dels interessos d'Anglaterra. Al maig de 1712 ordenà al [[James Butler, 2n Duc d'Ormonde\|Duc d'Ormonde]], que havia succeït a Marlborough al comandament, que no entrés en cap combat. Aquestes instruccions van ser comunicades als francesos, però no als aliats, i Lluís posà [[Dunkerque]] com a garantia en possessió d'Anglaterra, i les tropes angleses abandonaren els seus enemics pràcticament al camp de batalla. Posteriorment St John rebé les felicitacions del ministre d'exteriors francès, [[Jean-Baptiste Colbert de Torcy\|Jean-Baptiste de Torcy]], per la victòria francesa sobre el Príncep [[Eugeni de Savoia]] a [[batalla de Denain\|Denain]]. [[File:Henry St John, 1st Viscount Bolingbroke; Robert Harley, 1st Earl of Oxford; Francis Atterbury by Sir Godfrey Kneller, Bt.jpg\|thumb\|left\|200px\|Bolingbroke juntament amb el [[Robert Harley, 1r Comte d'Òxford i Comte Mortimer\|comte d'Òxford]], amb un retrat de [[Francis Atterbury]]. Gravat darrera una pintura per [[Godfrey Kneller\|Sir Godfrey Kneller]].]] A l'agost de 1712 St John, que havia estat creat [[Vescomte]] Bolingbroke, va anar a França i signà un armistici entre Anglaterra i França durant quatre mesos. Finalment, al març de 1713 tots els Aliats llevat de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic\|Emperador]] signaren el [[Tractat d'Utrecht]]. La primera producció del ''Cató'' de Joseph Addison va ser feta pels Whigs en ocasió d'una gran demostració d'indignació contra la pau, i per Bolingbroke per presentar l'actor [[Barton Booth]] amb un premi de 50 [[guinea (moneda)\|guinees]] per ''defensar la causa de la llibertat contra un dictador perpetu'' (Marlborough).

Henry St John: diferència entre les revisions